diumenge, 17 de desembre de 2017

ELS DOMINADORS DE TOTS ELS TEMPS

Hi ha tres coses que acostumen a anar juntes:

Els que dominen famílies, pobles i nacions. Aquests poden ésser polítics, religiosos, esportistes, periodistes… Sempre imposant a l’altra gent el que han de fer. Normalment quan més dominen més se’ls nota la manca del sentit de la compassió, ja que per imposar el que volen arriben a fer accions brutals contra els que ells consideren els seus súbdits, ho siguin o no ho siguin. En el món polític ho hem vist abastament, però també trobaríem exemples entre empresaris per qüestions econòmiques, entre esportistes per imposar-se els uns als altres i també entre els religiosos (bisbes, rectors…) que no s’escapen d’aquestes actituds. Tot plegat és l’oblit d’aquell manament de l’amor als altres que Jesús predica i practica en l’Evangeli (Jn 19,12).

Una segona cosa són els que cerquen privilegis. El privilegi més visible consisteix a amassar fortunes, sense fer-ne ús a favor de ningú (com seria donar treball creant empreses). No és estrany que aquests també siguin dominadors, perquè massa sovint tot va lligat (és allò que diem “llops amb llops no es mosseguen”). Com diu Khalil Gibran en el seu llibre El Profeta, aquest tipus de persones guanyen diners només amb paraules i no amb el treball. Els privilegis poden ésser econòmics (ja he dit que cerquen amassar diners o posseir magnífiques mansions o aconseguir favors sense haver de fer cua enlloc). Tot ho han de tenir fàcil, com diu el temptador «Que les pedres es tornin pa» (Mt 4,1-3). No els cal agrair res a ningú.

Hi ha una tercera cosa lligada amb les anteriors: la recerca del prestigi. Aquests reben lloances i aplaudiments arreu on van i es munten convencions i festivals per lloar-los. L’Evangeli, a aquests dominadors, els recrimina que «es fan dir benefactors» (Lc 22,25b). Tant que sembla, però en realitat els manca la llibertat, ja que són esclaus d’ells mateixos i del seu propi jo. Aquests s’elogien els uns als altres, així els ho recrimina el Senyor (Jn 5,44).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de III d'Advent
17 de desembre de 2017