diumenge, 28 de maig de 2017

ESTEM DESARMATS

Els que heu estat educats en la religió i la pregària probablement us trobeu que esteu desarmats en el moment que vivim del nostre món.

Què vull dir?

Vull dir, com ara que els pares no sabeu com transmetre la fe que havíeu rebut als vostres fills i fins i tots amb els amics/amigues que de joves havíeu sintonitzat.

Què ha passat i què està passant?

Que l’església que omplia tots els àmbits de la vida en aquells moments s’ha tornat insignificant. Gràcies a Déu, avui ningú no se sent obligat a anar a Missa o a fer els casaments o baptismes per l’església. Un símptoma d’això que dic és que quan un periodista engega un atac contra els creients o contra l’església sap que no li passarà res perquè en aquests moments l’església està desarmada.

I això és un mal?

Fins fa poc els “marxistes” (seguidors de Karl Marx) veien l’església com l’encarnació de les alienacions i com l’opi del poble i així ho proclamaven. Però en dos dies ha canviat tot.

Ho explico. Han sortit unes noves divinitats potentíssimes a les quals la gent no gosa criticar. Aquestes divinitats s’han apoderat del nostre món amb molta força. Ja hi eren, però s’han tornat molt poderoses.

Qui gosa criticar els enormes sous que cobren alguns esportistes que són les noves divinitats alienadores? O qui s’atreveix a dir que la veneració de les relíquies (signatures i selfies) és molt alienant? Un altre exemple d’aquestes potentíssimes divinitats és el dels refugiats. A milers, que es moren o bé en la Mediterrània o bé apilats en camps on els falta quasi tot. Per què els passa això? Perquè molt poca gent s’atreveix a posar en dubte la carrera d’armaments, que és la que ha provocat aquests desastres.

Aquella gent que ha decidit portar una vida estimant els altres, fent feines a favors dels altres que les necessiten… es troben desarmats. No saben què dir.

Els cristians tenim una llum que podem aprofitar, però seguirem desarmats. La llum és Jesús i el que va fer, de manera que ens podem convertir en seguidors o deixebles seus.

He dit que seguirem desarmats davant la potentíssima força que tenen aquestes divinitats de les quals he parlat. No podrem mai competir amb la seducció dels partits esportius de grans masses ni tampoc ens atrevirem a criticar els guanys dels grans potentats. Només podem estimar i perdonar, que sembla molt poca cosa. Necessitarem que la gent (també els pocs creients) preguin per nosaltres, perquè a sobre que estem desarmats no fem les coses gaire ben fetes. Haurem de recordar allò que Jesús li deia a Pere en el darrer sopar:

«Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans.» Pere li digué: «Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort!» Però Jesús li respongué: «T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes» (Lc 22,31-33).


Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la Festa de l'Ascensió del Senyor
28 de maig de 2017