diumenge, 23 d’abril de 2017

JESÚS QÜESTIONA EL MÓN QUE L’ENVOLTA

La Resurrecció i l’Ascensió de Jesús qüestionen el món religiós, i la seva Passió i Mort qüestionen el món injust del seu voltant.

1.- La Resurrecció i l’Ascensió. Com hem d’agrair als primers cristians que no s’aturessin a venerar les relíquies de Jesús! Això, pel que sembla, es va començar a donar en temps de Constantí, uns dos-cents o tres-cents anys més tard quan els bisbes començaren a rebre els honors de l’emperador. Els primers cristians se centraven en la presència del Crist en les seves trobades en què es repartien el pa i feien que l’aliment arribés també a qui el podia haver de menester. Se centraven també en el record d’aquell Jesús que havia desaparegut (la tomba era buida) i havia anat amb el Pare (Ascensió) i recordaven, això sí, les seves paraules. No els calia cercar els seus rastres perquè no n’havia deixats. El tenien present cada vegada que dos o tres es reunien en el seu nom (Mt 18,20). Avui dia lamentem com els rastres dels famosos són venerats tant si es tracta d’una pilota signada per un jugador, com d’un vestit que un artista portava en tal film… Això, que també passa en l’àmbit religiós (les relíquies) ens pot destorbar molt, perquè no ens permet veure la presència del Senyor en les comunitats reunides que pensen com se situaran en la societat donant testimoni d’aquell que ens ha estimat. Els primers cristians vivien a la intempèrie, sense relíquies (la tomba era buida) i sense poder tocar el Senyor que havia pujat i encara estava amb el Pare per l’Ascensió (Jn 20,17).

2.- La seva passió i mort. Sembla que en cap altra època de la història els seguidors de Jesús han estat tan massacrats i morts com en la nostra. Darrerament tenim l’exemple d’Egipte i Orient Mig. En el temps del nazisme també passava, però els creients eren massacrats juntament amb jueus, gitanos i altres persones d’ètnies no pas àries; i en els pitjors temps de les multitudinàries deportacions a Sibèria també eren enviats juntament amb qualsevol que fos sospitós de dissident dels règims comunistes.

Per què els cristians són el punt de mira de tanta persecució? Perquè els que són conseqüents, que sovint són pocs, però molt significatius, posen (com Jesús) en qüestió la realitat en què vivim, una realitat violenta, cruel, en què s’imposa la llei del més fort en front dels dèbils i els que no són ningú en la nostra societat i als quals es carrega tot el farcell. La bellesa, el fervor i la devoció de les litúrgies i les confraries sagrades que ens recorden la passió del Senyor ens poden enganyar i fins i tot poden fer plorar, però de veritat ens recorden la passió dels seguidors pobres, humils i massacrats als quals, pel fet d’ésser creients en Jesucrist, els passen aquestes coses? Aquestes cerimònies posen en qüestió la realitat en què viuen milions d’éssers humans? Ens recorden que Jesús va acabar en fracàs?

En aquest article havia d’haver començat al revés (per la passió i la mort) però m’ha semblat que era bo recordar que la Resurrecció i l’Ascensió ens situen en el buit perquè ni tenim les relíquies, ni el podem tocar. Ell està amb el Pare i nosaltres fem el seu memorial en les trobades de les nostres comunitats.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II de Pasqua
23 d'abril de 2017