dijous, 4 de novembre de 2010

BENVINGUT EL PAPA BENET XVI

   En fulls anteriors ja he dit els pros i els contres que creia que generava la vinguda del Papa.
   Ara toca rebre'l i rebre'l bé, perquè arriba aquesta setmana a Barcelona.
   La majoria de nosaltres no serem presents dintre del temple de la Sagrada Família, però sí que podem influir amb les nostres converses donant la benvinguda a aquell que està al capdamunt de Càritas mundial (Càritas és una associació de la mateixa església).
   Donem la benvinguda al responsable de les missions universals de tota l'església.
   Acollim l’impulsor de les universitats i instituts catòlics de tot el món.
   Rebem aquell que tots els bisbes catòlics del món reconeixen com a cap i pastor.
   Aprovem el representant d'una institució que en els darrers quaranta anys ha defensat la pau sense fisures i no s'ha posat al costat de cap mena de guerra. És sorprenent que aquesta setmana hi hagi hagut un ferotge atemptat a Bagdad contra una església catòlica quan la Santa Seu en tot moment es va oposar a l'ocupació de l'Iraq i a la guerra.
   Però, sobretot, admetem que qui presideix tota l'Església i n'és el punt d'unió ens ha continuat donant l'Evangeli de Jesucrist malgrat les deficiències i defectes d'aquesta institució. Sense l'Església, l'Evangeli (aquest text preciós), no hagués arribat fins a nosaltres.
   Hi ha catòlics, i són catòlics de veritat, que no voldrien aquesta mena de visita tan solemne. Segurament tenen raó i cal respectar la seva opinió, perquè seguir el camí de l'Evangeli es pot fer de moltes maneres diferents. Tot es pot canviar, ja que al llarg de la història les coses han estat molt diferents i no hi ha cap protocol ni cerimònia que no pugui ésser modificada.
   No fa gaires anys que va venir el Dalai Lama a Barcelona. Molt de compte, perquè molts dels mateixos que reclamaven un rebement, també per les autoritats polítiques, per a aquell que també és alhora cap d'un estat (enderrocat però cap d'estat) i líder religiós, ara diuen el contrari quan qui ve és el papa. Aquell venia a fer una visita pastoral i així ho defensaven els mateixos que ara són tan contraris a la cita actual. En aquest món no podem dir avui una cosa i demà una altra, perquè tenim el cap sobre les espatlles per fer-lo servir i no pas per seguir les consignes dels que pensen per nosaltres.
   Escric això uns dies abans de l'esdeveniment però m'hauria d'equivocar molt si dic que la majoria de la gent del nostre poble (inclosos els indiferents) seguiran amb atenció els actes. Molts no ho faran per motius religiosos sinó perquè les multituds arrosseguen multituds, però seran al carrer o bé a la televisió.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXXII de Durant l'Any
7 de novembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.