dimarts, 23 de novembre de 2010

EL DEBAT SOBRE LA IDENTITAT

   Us haureu fixat que en les campanyes electorals els debats sobre la identitat són importants. Més del que sembla. Uns a favor i altres menyspreant-los es van creuant i repetint les preguntes següents:

   Qui som? Europeus, catalans, espanyols o un mica de cada?

   Quin idioma parlem? Català, només castellà o bilingüe?

   Quines són la nostra història, cultura, festes...

   I, quan un polític té por de contestar aquests preguntes (potser pel tipus de públic que té al davant) surt amb la caixa dels trons parlant de l’atur, de la indústria, del treball... com si les qüestions sobre la identitat fossin sobreres.

   Agradi o no, aquests problemes són importants, tant en temps de prosperitat com en el de les vaques flaques.

   Voleu un exemple?

   El poble de Navarcles està en crisi econòmica com tants, però quan algú, amb molt encert, ha promogut que cada família es munti un àlbum com quan érem infants i el tema són les fotos antigues i actuals del poble, s'hi han implicat joves i vells, botiguers i mestresses de casa. I de quina manera! Tothom hi és i es munten trobades a la plaça del poble per completar l'àlbum, amb molta assistència de gent. Perquè? Perquè aquest àlbum remarca tot allò que som i allò que hem estat, ens fa sentir que som persones, trobem l'escalf del veí que viu a tocar de casa i tornem a tocar de peus a terra. La identitat interessa molt més del que sembla.

   Els altres problemes (atur, indústria, preu del diner, carreteres...) hi continuen essent, perquè hi ha poc treball, moltes famílies tenen feines a fer arribar a fi de mes, les àvies han de cuidar dels néts sinó no s'arriba. I els polítics han de fer per resoldre'ls, però la identitat fa que siguem lliures o esclaus.

   Per això hem de desconfiar dels polítics que es riuen dels nostres problemes d'identitat (llengua, festes, senyera, escola immergida)... i ens insinuen que allò altre és més important, com el diner (treball, indústria, jubilacions). Tot és important, però sense la identitat no som res.

   Aquesta va ésser la clau del domini sobre tot Amèrica imposant el castellà o portuguès a Amèrica del Sud i l'anglès a la del Nord. Així es van anul·lar els pobles que tenien la seva pròpia identitat. Amb la llengua hi van els costums i, sobre tot, la humiliació de les persones si es destrueix allò que els havia estat propi fins aquell moment.

   Amb la religió avui van passant coses semblants perquè les sectes o denominacions religioses que volen imposar-se a casa nostra entren al país excloent del tot la nostra llengua amb una pretesa mirada universal. I això ho fan en la litúrgia, en el cant i en tot acte que poden com ara amb un programa radiofònic. Saben que la gent, sense identitat, és molt més manipulable.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXXIV de Durant l'Any • Festivitat de Crist Rei
21 de novembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.