diumenge, 14 de novembre de 2010

LA VERITABLE ALEGRIA

   Després del desplegament de mitjans de comunicació per la visita del Sant Pare tornem a la vida de cada dia de les nostres petites comunitats. Després del rebement de Rams, el Senyor Jesús va haver d'encarar-se a la setmana de la Passió, mort i creu.

   No penso pas que nosaltres haguem de morir, però sí que haurem d'aprendre a estimar aquells que van fer demostracions contràries a la visita del papa i també els que ho van fer de maneres molt infantils. El fet que es manifestessin de forma ridícula (besant-se homes amb homes al carrer i repetint com infants aquell jo-no-t'es-pero!!) no vol dir que no els haguem de tenir en compte.

   Ja deia Sant Francesc d'Asís que la vertadera alegria no consistia pas «que vinguessin tots els prelats ultramontants, arquebisbes i bisbes» o també «que vinguessin el rei de França i el d'Anglaterra». Sant Francesc d'Asís sabia el que es deia.

   Aquests contraris a la visita papal, molt variats per cert (perquè hi havia catòlics practicants, ateus convençuts i polítics significatius), ens indiquen una realitat que està sempre present en el nostre país que ens fa viure en contínues tensions: hi ha molta gent que és contrària a les manifestacions de la fe i més entre els joves.

   Gràcies a Déu, entre els polítics de tots els partits hi ha catòlics practicants, cosa que probablement no passava en els anys trenta, però també ara trobem, entre la gent de la dreta mediàtica, premsa molt anticlerical.

   Tot això ens fa veure que la nostra obligació és estimar els uns i els altres, ja que el manament de l'amor no caduca, però alhora ens fa entendre que no podem agafar de cap manera els polítics d'un determinat partit i classificar d'ateus a tots ells perquè no correspon de cap manera a la realitat. Tampoc no podem fer el contrari, que seria considerar com a creients els que probablement tenen major percentatge de practicants en les seves files.

   La paràbola del blat i el jull no ens permet arrencar i llençar els dolents, ja que aquesta és una tasca reservada als àngels del Senyor a la fi dels temps (Mt 13,36-43). Ara hem de conviure.

   Però tornem a la vertadera alegria de què ens parla Sant Francesc i de la qual també ens parla Jesús. Aquesta benaurança consisteix a haver tingut paciència quan ens insultaran, no ens acolliran i diran tota mena de mal contra nosaltres (Mt 5,11-12). I no hem de tenir paciència perquè nosaltres som bons i ells dolents, sinó perquè el manament de l'amor ens fa estimar-los i el reconeixement de la paternitat de Déu Pare ens fa adonar que ells són fills de Déu, com nosaltres, fins a poder-los dir, com Jesús deia a un mestre de la llei: «No estàs lluny del Regne del cel» (Mc 12,34). Si en el Regne de Déu hi capiguessin només els bons, tampoc no hi podríem entrar nosaltres.

   D'aquí a pocs dies hi haurà eleccions al Parlament. Tots els partits tenen cristians en el seu si i tots els partits tenen coses reprovables. També l'Església en té. Per això cal ésser molt prudent i que ningú no digui que vota tal o tal altre perquè és més catòlic. En tot cas penso que és millor anar a votar que no pas abstenir-se perquè l'abstenció (que és legítima) dóna el vot al més votat i, si és gaire abultada, dóna opció als militars i als dictadors. Ens agradi o no, els que ens han de governar són els politics. Preguem per tots ells.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXXIII de Durant l'Any
14 de novembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.