diumenge, 16 de gener de 2011

CULPABLES O POBRES

   En la nostra societat hi ha un munt de gent marginada, fracassada i empobrida. Càritas ho sap de sobres i s'estan fent actuacions a favor d'ells. Segur que no s'encerta el que millor es podria fer.

   Quan parles amb algú d'aquesta qüestió (dels més pobres i fracassats) de seguida surt el mot "culpabilitat". De qui és la culpa?

   En les respostes s'hi endevina la manca de pensament per les simplificacions que fa la gent davant el problema de la pobresa.

  • Uns diuen que la "culpa és dels rics i poderosos". Els que diuen això ja encerten, ja; però viuen al dictat dels partits de les ideologies de progrés i, com que ja han trobat els culpables, no han de fer cap altra reflexió personal.
  • Uns altres diuen que la pobresa és per culpa seva ja que no treballen ni en volen. Els que diuen això estan a l'altra banda de l'arc parlamentari i només acceptaran que es doni treball i acolliment als emigrats i pobres quan en falti de veritat, sobre tot si són de fora. També dient això s'estalvien de reflexionar, encara que seran més propensos a fer pregàries "pels pobres".

   Ja sé que he fet una simplificació, però de vegades va bé per explicar coses. No hi ha un entremig? Doncs no.

   La resposta, al meu entendre és clar, va totalment per un altre cantó i és que no serveix de gaire res cercar culpables. Aquest llenguatge embolica la troca i tira l'aigua al propi molí.

   La pregunta alliberadora per a ells i per a nosaltres és demanar-nos quina responsabilitat tenim nosaltres envers el germà empobrit.

   La serpent del paradís temptava Eva per dir-li que es tragués la culpa de sobre i de pas també li treia la responsabilitat. Fes el que vulguis i «sereu com déus» (Gn 3,5). Els fa tornar irresponsables primer a Eva, i a Adam després. Venia a dir-los que no havien de respondre davant de ningú en allò que es refereix al bé i al mal.

   Aquest va ésser el seu pecat i el pecat nostre quan ens mirem els pobres i els fracassats com si no hi tinguéssim res a veure.

   El pare del fill pròdig reclama al fill gran, que no volia saber res del germà, que no es fixi en la culpa sinó en el fracàs. Li diu que «aquest germà teu que era mort ha tornat a la vida» (Lc 15,32) i el Déu d'Abraham, en la paràbola del ric epuló, tampoc no cerca culpables, sinó que recrimina al ric que no es fixés en el germà que menjava les engrunes que queien de la taula (Lc 16,19-26), amb altres paraules apel·la a la responsabilitat.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II de durant l'Any
16 de gener de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.