diumenge, 2 de gener de 2011

EL CRISTIÀ SEMPRE SERÀ MARGINAL EN LA SOCIETAT

   Si els seguidors de Jesucrist no argumenten contra "el sistema" s'aigualeixen i si són crítics amb el sistema (tots els sistemes) es trobaran que els deixaran al marge. Bon senyal!

   Ara, per exemple, hi ha hagut un canvi de govern a la nostra nació. Que els cristians no es facin il·lusions, perquè els seguidors de Jesucrist mai estarem tranquils amb l'organització econòmica que sigui. Sempre haurem d'anar recollint els desheretats i els fracassats de la societat: aturats per Càritas, presos i malalts pels nostres visitadors, infants per la catequesi... i sempre farem un treball amb prou feines reconegut, sovint ni per la mateixa església (vull dir pels jerarques). Amb altres paraules, governi qui governi, mai no podrem dir "aquests són dels nostres" i malament si algú ho diu, perquè serà el senyal evident que ens haurem venut al poder, al prestigi i al privilegi.

   Observeu com ens arriben les notícies: si es tracta de missioners poques vegades escoltarem l'elogi d'aquell home/dona que ha destinat la seva vida a viure entre la gent d'aquell país. Els nostres mitjans de comunicació faran l'elogi dels que van amb grans caravanes portant aliments amb uns rètols vistosos. Si es tracta de visitar els presos no escoltareu pas l'elogi d'aquells que passen estones escoltant-los encara que apenes poden resoldre els seus problemes. Si es tracta de malalts mai no veureu premis de voluntariat als que destinen mitja setmana a visitar-los. La feina dels creients en Jesucrist es pot resumir en aquesta dita de l'Evangelista Mateu:

No disputarà ni alçarà la veu, no la farà sentir pels carrers. No trencarà la canya esquerdada ni apagarà el ble que vacil·la fins que faci triomfar la justícia. I les nacions posaran l'esperança en el seu nom (Mt 12,19-21).

   Bé, doncs, quan ens passen aquestes coses, només heu de saber que estem en el cristianisme més genuí. Però vull fer una advertència: quan hom està en aquesta faceta de la que ara parlo, no vol dir pas que sigui millor que els altres. Encara que ho trobeu estrany, quan fem les coses segons el cor del Crist no vol dir que siguem els bons. Precisament hem de saber reconèixer que els altres, els que fan coses diferents molt sovint empesos pel poder, pel prestigi i pel privilegi també són bons, perquè la bondat ve de Déu i no de nosaltres. Només som testimonis. Reconeixem que Déu és bo i fem el possible per anar en la direcció que ell vol, reconeixent els malalts, els presos, els que tenen gana i els fracassats i no cercant altra cosa que allò que Jesús diu a l'Evangeli:

«Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm» (Mt 25,34-36).

   Quan aquestes accions a favor dels altres es fan amb molt de premsa i fotògraf (dinars per als pobres amb regidors i periodistes) segur que reben els elogis d'aquells que tenen a les mans els mitjans de comunicació, però no fan treball evangèlic, perquè ja tenen la seva recompensa (Mt 6,2). Les accions que valen seran sempre marginals en la societat i ja hi hem de comptar.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II de Nadal
2 de gener de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.