diumenge, 9 de gener de 2011

LA DEPRAVACIÓ DEL LLENGUATGE

   No podem donar lliçons de democràcia ja que nosaltres no som capaços d'entendre'ns quan parlem i hem depravat el llenguatge que havia de servir per conviure.

   No sabem distingir i aclarir-nos.

   Voleu exemples?

   En comptes de parlar del dret dels pares a que els fills rebin l'ensenyament amb el propi idioma hauríem de dir que és qüestió de poder. Es tracta de veure qui pot més (amb lleis, constitucions, drets de les autonomies...) perquè si valgués el dret dels pares també el tindrien els xinesos, paquistanesos o els àrabs, que també són pares. Ja sé que costa dir que és qüestió de poder. Parlar d'aquesta manera seria una premissa més real per poder-nos posar d'acord.

   En comptes de parlar d'ideologies de progrés que ningú sap què volem dir en referir-se al matrimoni i a la família, hauríem de parlar també de qüestions de poder (que vol dir imposar el llenguatge). Ningú no entén la defensa aferrissada de la família per part d'uns i les llicències extremes dels altres en anomenar matrimoni a qualsevol duo o trio que es formi. Ho trobareu estrany, però amb la llei (que accepta com matrimonis tota mena d'unions) a la mà, de la convivència de dos mossens, com és el cas de Navarcles, en podríem dir matrimoni gai perquè la llei no mira pas en quin llit dormim. Fa riure, oi?, però es troba a faltar la precisió del llenguatge i saber escoltar el que diuen els altres. En altres paraules: hem de preguntar-nos quin respecte us mereix el matrimoni d'home-dona i quin respecte mereixen les parelles del mateix sexe que conviuen i reclamen alguns dels seus drets (testament, herència i obligacions envers l'altre amb qui conviuen). Dir-ne de tot “matrimoni” és una manera d'embolicar la troca i d'imposar llenguatges de poder que són per no posar-nos d'acord.

   En comptes de dir que l'Ajuntament de Barcelona vol fer un homenatge al col·lectiu de gais i lesbianes que han sofert durant molt de temps i han estat ignorants, haurien de dir que aquests ara estan en un moment de poder i estan en condicions de plantar un monument perquè si a l'ajuntament de Barcelona li interessessin aquells que han estat molt marginats també faria monuments als "sense papers", a les dones que cuiden malalts, als avis ignorats, als aturats... i no ho fa. Seria d'agrair que aprenguéssim a parlar de manera adequada.

   Això també val per les grans manifestacions a favor de la família que munta l'església, que no són precisament evangèliques, perquè les coses que valen ja es defensen soles. També son expressions de poder. A veure qui pot més. Jesús més aviat defugia de les grans manifestacions de gent, si no era per donar-los de menjar (Mc 8,2) i quan entra a Jerusalem, el que en diem la entrada triomfal, va acompanyat només d'uns pocs dels seus però aquella ciutat, el que és la majoria de la gent, es va inquietar, literalment diu que hi va haver un seïsme a la ciutat (Mt 21,10) per la seva arribada. No li van fer cap altre monument que la crucifixió.

   Es troba a faltar en el nostre món social, polític i religiós la gosadia de dir les coses pel seu nom. Això no impedeix pas que jo, personalment, faci un gran elogi a les famílies establertes entre home/dona que han estat i seguiran bastint un gran puntal de la nostra societat. Això no exclou res ni ningú.

   Tenim doncs una democràcia molt pobre precisament per manca de llenguatge, i malament si volem que altres països la segueixin.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge del Baptisme del Senyor
9 de gener de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.