diumenge, 6 de febrer del 2011

LES REVOLTES DELS POBLES

   Un poble de qualsevol nació o estat no es revolta ni es tira al carrer quan va més malament, encara que semblaria així. El poble es revolta quan, estant malament, veu una escletxa de llibertat i alguna possibilitat de canvi i, sobretot, quan alguns més agosarats han donat uns primers i tímids passos cap a la llibertat.

   Per això els dictadors més conspicus (que no vull pas dir bones persones) saben que, com més oprimit està el poble, menys possibilitat hi ha de revolta. I també saben que, quan el poble aconsegueix unes poques llibertats, demanarà totes les altres amb el perill de fer destrosses humanes i culturals; i el que és pitjor, demanarà el cap dels que governen i de tots els que se n’han aprofitat. Ja en tenim prou experiència en els darrers anys de la nostra república i amb la guerra civil que produí tantes destrosses humanes (afusellaments) i culturals (cremes d'edificis, d'arxius...).

   Si teniu memòria, quan el català estava més vetat a tots nivells oficials (fins i tot en l'escola algun mestre ens havia demanat que parléssim en castellà a l'hora del pati) és quan menys reivindicacions hi havia; aquestes han vingut quan s'han albirat les llibertats.

   Ara vivim l'aixecament d'alguns països àrabs que tenen dues finestretes obertes, al meu entendre, que fan que la gent es mogui fent revoltes populars: una és la quantitat d'emigrants que han tastat una altra mena de vida en els països occidentals; i una altra és la informació que poden captar via internet que cap govern no pot aturar, ja que sempre hi haurà jovent entès que trobarà la manera d'entrar a la xarxa internacional per més que la vulguin controlar.

   Però el problema, a llarg termini, és molt més fort. Aquests països saben el que no volen, però no tenen gent preparada per governar ni tampoc els que pugin fer-se càrrec de les trames complicades del govern. Molts entraran en el cercle de la corrupció només de tenir poder, prestigi i privilegi. I, si fan governs democràtics, encara estaran més febles davant del poble, perquè es detecten més fàcilment les corrupteles.

   Des de l'Evangeli ens cal saber desterrar el "malig ne", com diem en la darrera petició del parenostre. Les millors receptes les trobem en la proclamació de les benaurances i aquestes receptes valen per governants i súbdits:

«Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

Feliços els qui ploren: perquè seran consolats!

Feliços els humils: perquè posseiran la terra!

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: perquè seran saciats!

Feliços els compassius: perquè seran compadits!

Feliços els nets de cor: perquè veuran Déu!

Feliços els qui treballen per la pau: perquè seran anomenats fills de Déu!

Feliços els perseguits a causa de la justícia: perquè d'ells és el Regne del cel!

Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit» (Mt 5,3-12).

   Tot plegat vull dir que el canvi de governants i governats ha d'ésser una conversió de cor, un canvi interior. Si no és així, qualsevol govern que enderroqui un altre ja porta a dintre les llavors de la corrupció que l'ha de fer caure i, en pocs anys tornarà a les mateixes.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge V de durant l'Any
6 de febrer de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.