Diumenge que ve celebrarem la festa de Crist Rei.
Quin és el regne de Déu entre nosaltres?
En el parenostre resem: «vingui a nosaltres el vostre Regne».
Què vol dir el Regne de Déu?
Pot ser us haureu trobat amb algú que us truca a la porta i diu que ara el món s’acaba i vindrà el Regne de Déu. No és pas la manera com ho veiem els catòlics. El Regne de Déu no vindrà sinó que ja el tenim. Ja hi som.
M’ha semblat que hi ha un escrit d’un llibre alemany, traduït fa poc al català, que ajuda molt a entendre què és això del Regne de Déu. L’autor, Adolf Harnak va morir al 1930 però el seu escrit encara té la frescor d’avui.
Diu:
El regne de Déu arriba (amb Jesús) guarint i sobre tot perdonant els pecats i arriba ara (Lc 17,20-21).
Quan a Joan, estant a la presó, li vingueren els dubtes sobre si Jesús era «el que havia de venir» li va enviar dos dels seus deixebles a preguntar-li-ho.
Res més corprenedor que aquesta pregunta del Baptista i res més entusiasmador que la resposta del Senyor! Però no ens entretinguem en l’escena. Quina va ésser la resposta? «Aneu a Joan i digueu-li el que veieu i sentiu. Els cecs hi veuen, els paralítics caminen, els leprosos són purificats i els sords hi senten, els morts ressusciten i als pobres els és anunciada la Bona Nova». (Mt 11,4)
Aquesta és “la vinguda del Regne” o més encara, ja es fa present en aquesta acció guaridora. Joan s’ha d’adonar que en la superació i el bandejament de la misèria, de la necessitat, de la malaltia, aquesta acció transformadora s’ha iniciat; ja hi ha el nou temps. La guarició dels posseïts és només una part d’aquesta activitat guaridora però Jesús mateix l’ha designada com a sentit i segell de la seva missió. És a dir, s’ha dirigit als miserables, malalts i pobres però no com a moralista i sense cap rastre de sentimentalisme melangiós. No classifica els mals en grups o espècies; no es pregunta si el malalt mereix el guariment; també està lluny de simpatitzar amb el dolor o la mort. Enlloc no diu que la malaltia sigui saludable i el mal sigui bo. No! Ell anomena mal el que és mal i saludable el que és saludable. Qualsevol mal i qualsevol misèria són per ell quelcom terrible; pertanyen al gran regne de Satanàs. Ell percep la força del salvador dintre seu, Ell sap que el progrés només és possible quan se supera la flaquesa i quan es guareix el mal.
A. Harnak.
L’essència del cristianisme. pl 94-95
Editorial pòrtic. Barcelona.
Fins aquí la cita que s’ho val la pena. Perquè ho entenguem ens pot anar bé dir allò tan senzill que el Regne de Déu és un model de societat en el que Déu s’hi trobi bé. Que pugui dir: Aquests són els de la meva casa. Llavors serà quan Déu regnarà entre nosaltres.
Fixeu-vos que no es tracta que siguem bons, sinó de veure què és el que “faria feliç” a Déu, si se’ns permet aquest llenguatge, i nosaltres ho intentem.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXXIII de durant l'any
13 de novembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.