Tots hem estat nens. Quan els diem això dels Reis i del tió de seguida s’ho imaginen i viuen aquest món de fantasia. No és cap mal perquè tots hem estat nens i quan algú els ho explica, normalment no tenen cap trauma, sinó que es converteixen en aliats per seguir el relat amb els més petits. No en tenen trauma perquè la cosa acaba bé. Encara que sàpiguen de què va, tenen el regal igual i sovint massa regals desproporcionats. Per altra banda, els nens que tenen imaginació (que són els que saben jugar) estan preparats per desenvolupar millor la seva intel·ligència, que és la mateixa imaginació, ben treballada pels pares i educadors.
Anem a parlar dels “reis”. Us adonareu fàcilment que els adults caiem en dues trampes que a mi em sembla que les hauríem d’evitar.
Per una banda ho volem fer tan realista que els reis han de passar casa per casa (dels que tenen diners). No cal. Jo de nen, i els actuals nens són igual, en tenia prou amb les paraules. Ja he dit que els nens tenen imaginació.
Una segona cosa que els treu protagonisme és la insistència amb què els adults els repetim aquella frase de «si et portes bé», «ja t’has portat bé?». A mi em sembla una equivocació repetir-la perquè això de portar-se bé és molt relatiu i el nen queda en el dubte perquè no sap quins són els criteris. Sense adonar-nos els creem una dependència dels pares que no caldria que hi fos. Els fem patir. Si total, els regals ja estan comprats, i sovint molts més dels que necessita, no cal que li repetim aquest aspecte moralitzador.
Ja m’adono que això és picar en ferro fred perquè aquestes coses es repeteixen cada any.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de Santa Maria, Mare de Déu
1 de gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.