diumenge, 8 de gener del 2012

LES MAJORIES APLASTANTS

   Fa poc hem vist l’enterrament del líder de Corea del Nord i me n’he avergonyit. Quan veus aquestes multituds tan uniformes penses que és un senyal de molta feblesa. Es fan aquestes manifestacions per aparentar una força que no tenen i que s’adonen que tot està decadent. Llegiu un informe d’Amnistia Internacional rebut pocs dies abans de la mort de Kim Yong-il, sense saber que moriria als pocs dies.

   L’informe diu:

COREA DEL NORTE

Aproximadamente 50.000 hombres, mujeres y niños están encarcelados actualmente en el campo penitenciario para presos políticos de Yodok, en Corea del Norte. Yodok es uno de los seis campos penitenciarios que se conocen en el país, en los que se calcula que en torno a 200.000 presos políticos y sus familias están encarcelados sin haber sido sometidos a juicio o tras procesos sumamente injustos. […] La mujer y dos hijas de Oh Kil-man, fueron enviadas a Yodok cuando Oh pidió asilo político en Dinamarca. Desde 1987 no se sabe nada de ellas.

Algunos datos sobre Yodok.

  • Entre las personas enviadas a los campos hay personas críticas con el régimen o la familia gobernante, y personas sospechosas de actividades "antigubernamentales", como escuchar emisiones de radio o televisión de Corea del Sur.
  • Los familiares de las personas sospechosas de la comisión de un delito también son enviados a Yodok. Este sistema de "culpabilidad por asociación" se utiliza para silenciar a la disidencia y controlar a la población mediante el miedo.
  • La tortura y los trabajos forzados son habituales, incluso para niños y niñas.
  • Las ejecuciones pueden ser públicas o secretas por delitos tales como infringir las normas del campo penitenciario como robar comida.
  • Los bebés nacidos en la "zona de control total", de la que no se sale nunca, permanecen el resto de su vida recluidos en ella.
  • La combinación de trabajos forzados, falta de alimento, palizas, atención médica insuficiente y condiciones de vida insalubres provoca que muchos presos mueran en la cárcel o poco después de quedar en libertad.

AMNISTIA INTERNACIONAL

   En un ordre molt diferent l’aplaudiment unànime i molt llarg al nostre rei de la totalitat dels diputats a Madrid era també un signe de feblesa. Han passat massa coses entorn de la família reial i els diputats assistents, molt febles, ens van fer un espectacle d’aclamació. Era fum i prou.

   A l’Evangeli veiem com Jesús defugia aquestes multituds que el van seguir, encara que un temps molt curt. Diu que Jesús n'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. Els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d'ell i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!» Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin (Mc 3,10-11). Ja vaig dir en un full no fa gaires dies que l’anomenada entrada de Jesús a Jerusalem era a la muntanya de les Oliveres amb els que el seguien i que la ciutat el va rebre malament (Mt 21,10).

   Si hi ha molta feblesa esclaten les grans manifestacións, sovint amb la visita del mateix Sant Pare.

   Encara recordem aquelles deplorables manifestacions de l’1 de maig de fa uns quants anys. Semblava que no hi havia ningú en contra d’aquells governs. Quan la gent va perdre la por, es van acabar les unanimitats.

   Com he dit abans parlant de Corea, aquesta posada en escena aparent s’aconsegueix a base de massacrar els que pensen diferent engarjolant-los sovint de per vida.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge del Baptisme del Senyor
8 de gener de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.