diumenge, 16 de desembre de 2012

QUÈ ENS APORTA EL NADAL?

   Un sacerdot dibuixant (José Luis Cortés) va fer unes vinyetes amb aquest títol: ¡Qué bueno que viniste!

   La vinguda de Jesús ha canviat el signe de moltes coses de la humanitat. Ha vingut a portar-nos una Bona Nova. Una nova manera de viure en la qual “el perdó” i la decisió de “fer-se pa per als altres” ocupa un lloc important en la vida del creient. No us confongueu rememorant pel·lícules en els quals es veu Jesús envoltat de gent (això va durar molt poc en la seva vida) o muntanyes coronades amb la imatge de Jesús com el Corcobado o el nostre Tibidabo. Jesús passava desapercebut entre els poderosos del seu moment. Si en parlaven era per eliminar-lo. En el seu temps i en el nostre els polítics no parlen ni realitzen cap altre perdó que no sigui per acabar de conquerir el que es proposen. Per això un home (Jesús) que aixecava els pobres, no confraternitzava amb els politics ni els sacerdots poderosos del seu temps, no cercava protagonisme, va quedar sol progressivament fins a morir odiat pels que més podien i abandonat covardament pels seus seguidors. En la seva mort a la creu no tenia cap incondicional. Diu l’Evangeli de Lluc que els seus ho miraven de lluny (Lc 23,49).

   Els relats del Naixement de Jesús, que no són gaire històrics, reflecteixen en la infància allò que ell va fer en la vida adulta. Diuen de l’Infant allò que serà de gran.

  • Si de gran va ésser condemnat a mort, en la infància Herodes el cerca per matar-lo.
  • Si de gran no va ésser ben acollit, en els relats de la infantesa Maria (amb Josep) no troben lloc on poder infantar un part amb una certa dignitat (el pessebre dels animals).
  • Si de gran molts tenien por en veure’l ressuscitat i l’àngel els dirà que no tinguin por, en el somni de Josep i en les paraules de l’arcàngel Gabriel escoltarem les mateixes paraules: «No tinguis por».
  • Si de gran desautoritzarà el temple i la corrupció que hi ha en aquell lloc, en la infància estarà per damunt dels sacerdots i lletrats parlant en el temple.
  • Si de gran el cec i els que el reben a Jerusalem el proclamen fill de David (que era betlemita) de petit els evangelis de Mateu i Lluc faran que neixi a Betlem.
  • Si de gran morirà en la més gran pobresa (la mort en creu era per als pobres), el seu naixement serà com el d’un immigrat acabat d’arribar; pobre, per tant.
  • Si de gran només els pobres i els senzills el reconeixen, en el pessebre seran els pastors, que vivien al ras, els que aniran a veure aquella família que acaba d’infantar.
  • Si de gran l’arribada de Jesús a Jerusalem va causar commoció als habitants de la ciutat, els mags, quan entren a la ciutat preguntant per aquell que ha nascut també causaran inquietud a la mateixa ciutat.

   Amb això vull explicar que tots el relats de la infància de Jesús no són gaire històrics però prefiguren amb molta candidesa i joia el que serà Aquell que ha vingut a canviar la vida del món.

   Per això els cristians, tot i saber que ens trobem amb unes narracions més prefigurades que històriques, celebrem totes aquestes coses: el Naixement, la vinguda dels mags amb la gran alegria que tingueren quan retrobaren l’infant amb la seva mare, l’anunci de l’àngel a Maria (que ja li diu que aquell infant que tindrà serà anomenat “Fill de Déu”) i ella respon amb aquell “tant de bo!” es realitzin aquestes paraules.

   Si el nostre poble afegeix complements que no es troben en cap evangeli com la cova, el bou i la mula, i un paisatge amb molsa, cases com les nostres i rius amb paper de plata, llums de colors i tot d’estels, vol dir que interioritza la celebració i la fa pròpia. Millor que millor, mentre no perdem de vista el missatge d’Aquell que perdonava i es feia pa al servei dels altres que era l’eix central en la vida de Jesús

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge III d'Advent
16 de desembre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.