dimarts, 12 de febrer del 2013

ENS GOVERNEN ELS JUTGES


   Imagineu una botiga en què hi ha l’amo i dos treballadors. Com que hi ha hagut un litigi entre ells la discussió ha anat a parar als jutjats. Cada cop que hi ha un judici han de tancar la botiga perquè el demandant ha d’anar amb els seus advocats i el demandat també.

   Però l’endemà, quan tornen a obrir, els empleats expliquen al client com de malament s’ho passen i l’amo explica als viatjants com són de dolents aquests treballadors que té. Resultat, que els clients aniran a una altra botiga on els venguin el producte sense l’explicació de les injustícies; i els proveïdors hi enviaran l’últim arribat per prendre nota de les comandes per no aguantar la “pallissa” de l’amo que relata les desventures que passa per culpa dels que té llogats. La botiga se’n anirà en orris.

   Això, pel que sembla, pot passar amb els governs que tenim, que ja no tenen temps de governar ni tampoc capacitat per escoltar la quantitat de famílies que ho passen molt malament vivint del petit sou de l’à via o presentant currículums a tots els llocs on sembla que els podrien llogar. Els nostres governants ja només tenen esma per cercar més advocats i fer acusacions els uns contra els altres. La majoria dels politics se la passaran als jutjats fent-se retrets. Del jutjat de primera instància passaran al de segona i d’aquest al tribunal suprem o al constitucional. Hauran de tancar la botiga i demanar al president del tribunal suprem que faci de president de la nació i de l’Estat perquè és ell, amb els seus, qui està realment governant el país.

   Mentrestant, la gent passarà més privacions i gana perquè a sobre de la carestia per manca de capacitat dels polítics hi haurà les despeses d’advocats i jutges que encariran el producte i tot plegat ho pagarà, com podeu imaginar, el més pobre. Com ho pagarà si ja no té diners? Molt fàcil, amb més privacions, més retallades i amb menys garanties de seguretat en cas de vellesa i malaltia.

   Mentrestant nosaltres, com els clients de la botiga, hem d’escoltar la queixa malaltissa dels que diuen que aquestes acusacions els les fan per desgastar el govern. Que es pensen que no tenim memòria? Només fa dos dies eren ells mateixos els que feien acusacions a uns altres per erosionar-los? En català diem “tal faràs, tal trobaràs”.

   Que lluny estem dels governants servidors que s’acosten al poble i s’adonen que el poble ho passa molt malament!

   No saben pas com els nostres conciutadans enyoren la nova introducció de l’ètica en la política que consistiria a dir que els que vulguin ésser governants no es posin en els primers llocs (Mc 12,39) sinó que es facin els últims i els darrers de tots, com diu Jesús: «Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom». (Mc 10,43-45).

   Per altra banda sovint hi ha acusacions que es remunten uns quants anys enrere. Vol dir que les han guardades com un roc a la faixa per lapidar l’adversari en el moment més oportú. Una altra mancança d’ètica, no us sembla?

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge V de durant l'any
10 de febrer de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.