diumenge, 10 de març de 2013

EL CONCLAVE


   Ni Sant Pere, ni Clet, Climent... que eren els primers responsables de l’església de Roma tenien la més remota idea que tenien sobre les espatlles l’encàrrec del govern de l’església universal. Els governants de la ciutat de Roma o els emperadors, en canvi, ja s’havien adonat que els responsables de l’església de Roma tenien molta influència pel fet que aquella ciutat era el cap i casal de l’emperador. Per això no és estrany que aquests primers moriren màrtirs. Quan l’església va quedar un xic establerta hi havia algunes ciutats amb gran predomini sobre una zona que en deien patriarcats: Roma, Constantinopla, Jerusalem, Alexandria. Si aneu al patriarcat de Constantinopla (actual Estambul) i pregunteu pels orígens, us diran que l’apòstol per excel·lència no era Pere sinó Andreu, el que consideren que fundà el seu patriarcat.

   Qui te raó?

   La pregunta, feta així, no te resposta perquè cada u defensa el seu origen com a més important. També els de Jerusalem podrien dir que el seu patriarcat és el més primitiu ja que des del començament els cristians es reuniren a la ciutat on va morir Jesús.

   Amb els anys Roma va anar agafant importància i, pels anys 1000, Constantinopla es va separar de Roma en un moment que ja començaven a acceptar el bisbe de Roma com a primer entre tots. La història de la separació és molt trista i han passat massa anys per anar a la recerca de culpables.

   Mentre els ortodoxes de Constantinopla i Grècia anaven minvant per la que en podríem dir la invasió dels otomans al mig orient i dels àrabs al sud, el bisbe de Roma va guanyar molt protagonisme a manca d’emperadors, fent feines que pròpiament correspondrien a una ONU inexistent (coordinació entre reis, calendaris universals, treves de pau, establiment de fronteres, fins i tot deposició de reis i coronació d’emperadors...).

   Amb els anys Europa va anar agafant força i, amb les missions, el catolicisme va estendre el predomini de Roma cap a Amèrica i Àsia sobre tot.

   Com veieu el predomini del bisbe de Roma sobre els altres bisbes del món ve de temps però no els temps de Jesús ni dels apòstols. Es troben uns petits indicis de preeminència del Bisbe de Roma amb els que té al voltant, com alguna consulta que li feien...

   Actualment el Vaticà s’ha fet molt gran (encara que tingui un petita extensió de terreny) i la seva burocràcia excessiva. Al menys és el que em sembla a mi i a molts.

   Ara el món és molt complexe i segurament moltes feines que es fan al Vaticà actualment, podrien fer-se des dels mateixos llocs, com la creació de bisbats i l’elecció de bisbes, l’autorització de les diferents llengües per celebrar la litúrgia i fins i tot la llibertat de fer les coses un xic diferents d’un país a l’altre. Més que control el que caldria és una capacitat de coordinació i animació de totes les iniciatives mundials que potenciessin una promoció de l’Evangeli i el coneixement de Jesucrist, ànima de totes les esglésies.

   Mai com ara hi haurà tants cardenals de diferents indrets del món. També sembla que n’hi ha en excés. A nosaltres ens toca estar a l’expectativa i esperar amb il·lusió un nou papa que escolti.

   Per altra banda els medis informatius, sigui per criticar, sigui per informar, omplen les planes dels diaris i els espais radiofònics i televisius. Senyal que el Conclave interessa a molta gent.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge IV de quaresma
10 de març de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.