diumenge, 3 de març de 2013

L’ELECCIÓ DEL PAPA

   Haureu observat que mai com ara no hi havia hagut tantes acusacions contra els cardenals.

   Són veritat? Probablement algunes sí, sens dubte, però altres parlen de documents secrets sense que en sapiguem els noms dels presumptes culpables. La revista italiana “Panorama” assegurava haver accedit a l’“informe secret” el contingut del qual (corrents de poder, divisions de l’església, fins i tot un poderós “lobby gai” amb capacitat de prendre decisions), com diu el títol de la revista, “condicionaria el conclave” (cf. 20.02.2013). Molts diaris l’han copiat. L’autor de l’article va declarar el 22 de febrer que era mentida que haguessin accedit al document. Ningú no ha rectificat.

   Certament algun cardenal, amb nom i cognom, ha estat acusat d’amagar i protegir capellans pederastres del seu bisbat als Estats Units. Però hi ha moltes altres acusacions velades, de les que no en sabem altra cosa que el que surt a la premsa, que parlen fins i tot d’un complot contra la vida del Papa o d’estar al darrere del robatori de papers secrets. Són informacions espectaculars però no tenim els noms dels acusats ni ens els podem inventar.

   Aquestes brames poden influir en el conclave? Sens dubte. Una altra cosa és que potser sigui millor d’aquesta manera, ja que les pressions (avui mediàtiques i en altre temps governamentals) hi són sempre i obliguen als electors a no votar alegrement. En altre temps els reis i els emperadors tenien el dret a veto. El darrer governant civil que va intervenir en el conclave va ésser el de l’imperi Austro-Hongarès impedint l’elecció del cardenal Rampolla. Va sortir elegit un altre que va ésser Pius X. Ara la pressió la fa el poble i la premsa se’n fa ressò perquè han canviat els temps i fins i tot han forçat la retirada d’un cardenal.

   Tota persona que té un càrrec de responsabilitat ha de comptar amb les pressions que rebrà.

   Sentireu a dir de gent més piadosa que l’Esperit Sant elegirà el nou Papa. La frase és molt bonica, però què significa això?

   Els cardenals, com nosaltres, tenen l’Esperit de Déu en el seu interior. Aquest Esperit, a l’hora de triar el successor de Benet XVI, els donarà coratge perquè no es deixin portar per les pressions de fora ni per les de dintre, però hauran de triar ells.

   És el mateix Esperit que ens ajuda a discernir en la nostra vida. Ho explico. L’Esperit no ens ve de fora, com la fe, que és un do rebut gratuïtament, sinó que el tenim tots en el nostre cor i en el nostre interior «com un que és fort i va ben armat guardant casa seva» (Lc 11,21). També ens diu Jesús que l’Esperit «ens condueix cap la veritat sencera» (Jn 16,13). Condueix, però no tria pas què hem de fer. No obra en comptes nostre. Amb altres paraules, que els cardenals, com ens passa a tots, hauran de triar ells i tota la informació (la que és veritat i la que és mentida) els servirà per fer una millor elecció, que l’hauran de fer ells.

   Encara hi ha una altra cosa a considerar: el conclave té un element llaminer per nosaltres i sobre tot per als mitjans de comunicació, que és el secretisme en què es mou. És possible que avui, amb tantes eines de precisió electrònica, hi hagi més maneres de saber què passa a dintre la Capella Sixtina. De fet, sembla que, a la curta o a la llarga, s’aniran sabent tots els moviments velats que es produeixen en aquestes reunions, com ha passat en altres conclaves.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge III de quaresma
3 de març de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.