ELS RECURSOS DELS FEBLES

   Un autor (Luis SANDALIO) defineix el món actual dient:

“Què és aquest món? Una partida de tafurs (gent que juga a naips) amb les cartes marcades i pistoles a la cintura que es reparteixen les riqueses que són de tothom, mentre la gent fa cua a l’atur esperant una oferta per un sou de misèria.
Què és el món? Un conciliàbul de monstres poderosos amagats rere els seus llops que s’organitzen per quedar-se amb tot, cecs al dolor immens que ocasionen i a la boja destrucció que provoquen en un món desnonat”
(cf Eclesalia del 19-04-13).

   Vist així sembla que no hi hagi esperança, però el món ha tingut facetes semblants si mirem l’esclavitud dels primers segles de la nostra era, els camps de concentració dels nazis o pitjor l’enorme “Gulag” del comunisme rus amb milions de víctimes.

   Ara sembla que estem entrant en un altre d’aquestes èpoques nefastes perquè els mateixos polítics ens amenacen dient que en tenim per anys. Aquests governants són els mateixos que han incomplert totes les seves promeses i no ens val dir que no sabien el que hi havia. I tant si ho sabien, perquè no són tan ximples! Ho van prometre per obtenir el poder. Els ha servit per escanyar més els pobres i salvar els que s’havien enriquit anteriorment (que deuen ésser dels seus).

   Quins recursos queden per als febles, els desnonats, els apallissats?

   Ho trobareu estrany, però les accions esporàdiques dels anomenats “trastocats” que agafen una arma i es posen a matar gent no són cosa de bojos. Quan la situació es posa tensa surten espontanis que no tenen por a perdre la vida i es posen a disparar (a una escola, a l’arribada d’una cursa, o davant del parlament italià o el del nostre país). Torno a dir que no són bojos sinó molt significatius. A l’Evangeli en trobem un de semblant que, quan es va adonar de la magnitud de la reforma que proposava Jesús es va posar a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret, has vingut a destruir-nos?» (Mc 1,24). Aquests espontanis responen a un sentir general. Una dona que ara viu a Cuba em va explicar que, en un poble, quan el govern de la nació es va manifestar molt anticlerical, la mateixa gent va ensorrar l’església. Aquests espontanis, sovint suïcides, més papistes que el papa, expressen el sentir de les majories pel bé i pel mal.

   Un altre recurs dels pobres i febles és la informació adequada. Per això van bé les denúncies (que ara proliferen) sobre cassos de corrupció. Molt sovint les denúncies fetes malintencionadament contra algú que no era culpable reboten contra els mateixos que les han promogudes. Només cal que hi hagi informació adient. El poble va prenent consciència. Per això tan sovint els nostres telediaris tenen tant interès a desinformar (que és un sistema per continuar dominant). O també exageren molt les notícies dels grans esports, de cuina i de menjars o dels afortunats en les rifes. Van bé per distreure l’atenció.

   També trobem a l’Evangeli unes diatribes molt fortes denunciant els poderosos en tot el cap. 23 de l’Evangeli de Mateu perquè la denúncia de les injustícies allibera el pobre.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge VI de Pasqua
5 de maig de 2013