EL FULL PARROQUIAL FA VACANCES TOT EL MES D'AGOST, QUE JA TOCA. AIXÍ QUE, A REVEURE... FINS AL SETEMBRE!!!
BON ESTIU A TOTHOM!!

diumenge, 2 de març de 2014

LA PREOCUPACIÓ PEL MENJAR I PEL VESTIR

   Els nostres avantpassats, en temps antics més o menys remot, anaven nus. El vestit ha estat conseqüència de la intel·ligència. L’home resguarda la seva intimitat amb el vestit a fi que els altres homes i dones no s’adonin d’allò que li produeix una excitació. La dona, al revés de les femelles dels animals, amb el vestit, indica a la parella (o als humans) els moments en què vol estar més disposada. El vestit pot ésser més provocatiu que el nu integral. Ja es veu a les platges.
   La gent més necessitada, que en el nostre país poques vegades ho és en el vestir, no pot triar la roba que portarà al damunt perquè no en té cap altra. Si us hi fixeu, sovint els que demanen caritat pel carrer han triat una roba molt deteriorada. No és que no en tinguin d’altre, sinó que la mateixa roba és llenguatge per fer-se més el pobre. També els polítics trien curosament la que han de portar en una festa de barri popular o en una trobada d’alt nivell econòmic. Ja he dit que triem la roba perquè som intel·ligents i volem que sigui també un llenguatge. En l’Evangeli, Jesús ens adverteix de la “preocupació” de com ens vestirem i dóna una simpàtica comparació amb les flors del camp que es vesteixen molt millor que no ho havia fet Salomó (Mt 6,28).
  El menjar és un capítol apart perquè no arriba a tothom. Els pobres del nostre país han de demanar menjar a institucions benèfiques o bé presentar-se als menjadors socials on els donaran dinar a preus mòdics. Ja no parlo del problema de la fam en el món que, si hem de fer cas a les grans institucions (FAO, Mans Unides, Càritas) que parlen d’aquesta carestia, són milions els morts per la fam. Les grans empreses productores de menjar sovint han de llençar tones d’algun producte perquè el preu no s’abaixi. Si mirem més a prop nostre lamentem com la gent mitjanament benestant fa grans banquets i ha de demanar tanda, amb molts dies d’antelació, als restaurants més prestigiosos, i quan aconsegueixen l’admissió han de pagar sumes molt considerables per abonar la consumició. No oblidem les paraules de Jesús que recrimina la”preocupació” pel menjar (Mt 6,31-32). Precisament en el menjar es marquen més les diferències entre els que van sobrats i els que van justos. Hi ha molta gent (aturats que no tenen subsidi, o bé hipotecats) que, per tot el mes, no disposen més que d’uns pocs dinerets.
   He dit que la manera de menjar és signe que som intel·ligents, però també signe de les grans diferències socials.
   Als animals, que no raonen (un gos, posem per cas), els poses un menjar especial perquè és festa major o el seu aniversari i només el devoraran sense saber per què. En canvi un nen, per petit que sigui, no triga gens a entendre que el dia de l’aniversari del seu naixement ha de menjar coses especials i això és un senyal de normalitat.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge VIII de durant l'any
2 de març de 2014