dilluns, 9 de novembre de 2015

JESÚS INSOLENT PREDICANT LES BENAURANCES

He de confessar que l'esquema del que escriuré l'he captat de José Antonio Pagola.

En el discurs de les benaurances (Mt 5,1-12) Jesús parla amb un llenguatge

  • provocatiu ja que la gent sent que parla d'un tema que va contra la majoria,
  • original ja que ningú no havia parlat així fins al moment
  • i inconfusible perquè sovint ni els mateixos seguidors s'han atrevit a tant.

Li surt de dins i vol dir-nos que, en el cor de Déu, hi ha com a molt principal la mirada sobre els darrers. S'identifica amb la "compassió de Déu".

No és pas un il·lús perquè la situació dels marginats del seu temps era sovint desesperant.

  • Mentre s'adona que les famílies dels poblets van perdent les terres perquè no es poden defensar dels terratinents i es queden sense recursos perquè els pressionen per cobrar els deutes, exclama: Feliços els pobres, els que estan sense res, els que no són ningú, perquè d'ells és el Regne de Déu. Val a dir que Déu es complau a contemplar-los i se'ls estima.
  • Mentre constata la desnutrició, sobre tot de dones i nens, diu: Feliços els qui ara passeu fam perquè Déu us vol veure saciats.
  • Quan veu plorar els camperols perquè els terratinents se'ls emporten les millors collites crida: Feliços els qui ara ploreu perquè Déu us vol veure rient.

Ja he dit que Jesús és realista i sap que cap d'aquestes coses s'acompleix en aquell moment. Proclama la dignitat de les víctimes dels excessos. És insolent perquè està enaltint aquells que no interessen a ningú i afirma rotundament que aquests realment interessen a Déu.

També ens diu que si nosaltres vivim d'esquena als desgraciats, als oblidats i als sobrants no rebrem la benedicció de Déu.

No caiguem en la temptació d'organitzar ajudes a favor dels pobres perquè, fent-t'ho així, ells queden a baix i nosaltres a dalt. Tampoc no es tracta d'empobrir-nos de tal manera que, per ajudar els altres, passem estretor. Cal que hi hagi igualtat (2Co 8,13). Només els podem ajudar si nosaltres ens esforcem per fer-nos iguals a ells.

  • Ens diu que ens fem pobres com ho són ells així entrem en el Regne de Déu.
  • Que plorem quan coneixem el motiu del seu plor; com ells.
  • Que siguem humils com ho són ells.
  • Que ens indignem per les injustícies, que puguem dir com Déu mateix: «He vist l'opressió del meu poble» (Ex 3,7) i, per tant nosaltres, fem el mateix en veure la seva situació.
  • Que siguem compassius amb ells, tal com ells són compassius amb els altres pobres d'ells mateixos.
  • Que treballem per la pau com ho fa tot aquell que vol reconciliar els germans (també amb els opressors).
  • Ens diu finalment que, si fem aquestes coses, no serà estrany que siguem perseguits per la justícia com ho han estat ells.

Es tracta de mirar els pobres des de nosaltres mateixos, així entendrem aquest llenguatge provocatiu i una mica insolent de Jesús quan es va trobar a la muntanya, envoltat de deixebles i de molta altra gent, i va proclamar un camí de salvació per al món, que comença per veure com nosaltres ens situem al costat dels febles i oprimits.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXXII de durant l'any
8 de novembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.