diumenge, 22 de novembre de 2015

NO ÉS PAS L'HORA DE LA VENJANÇA

Molts dels nostres governants, no gaire coneixedors de l'Evangeli, proclamen, després dels atemptats de París, que «ara és l'hora de la venjança!».

Ja es va cometre un error enorme, després de l'atemptat contra les torres bessones de NY, que va consistir en identificar culpables precipitadament i promoure unes guerres de les que encara en paguem les conseqüències.

No. Ara no és l'hora de la venjança encara que alguns ja l'han començat, sinó de la reflexió.

  • Primer punt de reflexió: Això que ha passat a París només un dia, ho pateixen els sirians i els afganesos quasi cada setmana i nosaltres ens ho miràvem de lluny dient: «Pobra gent!»
  • Segon punt de reflexió: D'on han tret els armaments aquesta gent si no és de les nostres indústries armamentístiques? El nostre país (i França també) són grans productors d'armaments cada vegada més sofisticats. I els els venem.
  • Tercer punt de reflexió: No confonguem l'Estat Islàmic amb la religió islàmica. Aquests no són pas representatius d'una pregària que els porta a matar. Fixeu-vos com han tirat bombes també a Mesquites dels que ells consideren que no són prou radicals. Vol dir que no tenen gaire respecte a la pregària, tampoc amb la dels seus. Ells també es poden equivocar dient que els nostres avions bombarders són cristians. Oi que no lliga? Tampoc no podem dir el mateix d'ells.
  • Quart punt de reflexió: El món islàmic no forma un tot compacte ni de bon tros. Molts d'ells estan desconcertats perquè no tots beuen de la font de l'Alcorà (el seu llibre sagrat) sinó que com alguns dels nostres liturgistes i canonistes, se'n van per les branques a base de normes i normes que no entren en el cor de les persones. A Manresa mateix tenim islàmics (senegalesos) que no van a la mesquita ni la senten pròpia. El que tenen alguns en comú (en els nostres països, no pas en tots els seus) és una vestimenta que més o menys els identifica i unes normes en el menjar, sobre tot el temps del Ramadà.
  • Cinquè punt de reflexió: com que no tenen cap autoritat mundial religiosa, la reflexió sobre la seva religió és pràcticament nul·la i, contra el que puguem pensar, els imams que ens envien no han rebut cap formació religiosa sinó nomes unes normes referents al menjar, al vestir... i una ordre per fer-les complir.
  • Sisè punt de reflexió: Per què comprem el petroli a les nacions que sabem que subvencionen (de part d'ells) aquesta guerra? Per què portem l'emblema d'aquest mateixos productors i mecenes en les samarretes dels nostres principals equips esportius?
  • Setè punt de reflexió: Aquest només val pels que creieu en el Déu de Jesucrist. Els seguidors de l'Evangeli, amb tots els nostres defectes, hem cregut en la misericòrdia i el perdó i fins els nostres governs, una mica empapats d'aquesta fe, han suprimit, en els nostres àmbits, la pena de mort. Si l'hem suprimit, no és lògic que la reimplantem enviant (i bombardejant) amb armaments perquè es matin lluny de les nostres fronteres. Hem d'esser conseqüents i si no creiem en la pena de mort per nosaltres, tampoc no l'hem de voler per als altres.

Per totes aquestes reflexions em sembla que hem d'aturar-nos a pensar evitant les venjances que no són evangèliques i contemplant el nostre esperit per veure fins a quin punt estem imbuïts d'aquella "misericòrdia" que ens identifica amb el Déu de Jesucrist que diu:

«Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats» (Lc 6,36-37)

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de Crist Rei
22 de novembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.