dilluns, 21 de desembre de 2015

NO SOM GAIRE CRISTIANS I JA NO N'ÉREM

Sembla que la societat es torni no-cristiana. No és pas veritat del tot. Es torna menys partidària de l'església, que no és pas el mateix. Ja abans era poc cristiana.

Quan tothom es batejava, tots els matrimonis es feien per l'església i tota la societat tenia el paraigües de l'església no era tan cristiana com semblava. Ni tampoc quan tots els enterraments passaven per l'església.

Què li faltava a aquella societat per poder-se dir cristiana? Doncs el coneixement i l'amor a Jesucrist. No vol pas dir que no hi hagués una poca gent que estimava Jesús de veritat. És clar que n'hi havia, però no eren pas de bon tros majoritaris.

En el parèntesi dels anys 1936-1939 molta gent passà de l'església mentre cremaven els edificis i mataven capellans i afins. Passat aquest període, del qual més val no recordar-se, tot el poble (de grat o per força) va tornar a posar-se sota el paraigua de l'església i van haver-hi multituds de primeres comunions, batejos, casaments, enterraments, viàtics als malalts amb la campaneta pel carrer... però faltava el coneixement de Jesucrist i l'agraïment del que s'ha rebut de la fe. Gairebé tot eren rituals, processons i molta aparença. Els catecismes no portaven a Jesucrist, sinó a les veritats i a la moral (el que s'havia de creure i el que s'havia de fer).

Quan en l'inici de la democràcia molta gent cristiana d'esquerres van optar pels pobres pensant que així serien més cristians tampoc això no era un signe de fe perquè ja s'ha vist que s'ha fet prescindint dels rituals religiosos i oblidant el mateix evangeli, i per tant sense el coneixement de Jesucrist i sense l'amor agraït pel que s'ha rebut.

No s'han produït avenços ni retrocessos en allò que és el suport de la nostra fe: com pot haver-hi agraïment del que s'ha rebut si no es coneix?

Als que enyoreu una societat cristiana us invito a contemplar Jesús en l'evangeli, que ha d'ésser la vida de la nostra vida. Ell certament anava als pobres i als que sofrien, però sempre sentint-se enviat (Jn 20,21). No ho feia per compte propi.

Avui hi ha gent que sincerament cerquen la fe en les cerimònies ben fetes; està bé sempre que sàpiguen que al centre no hi ha la llei ni el compliment exacte del que s'està fent, sinó el mateix Crist.

Els que pensen sincerament que cal optar pels pobres (els que tenen fam, els que tenen set...) no han d'oblidar que "tot el que fem a un d'aquests més petits, ho fem al mateix Crist" (Mt 25,31ss). Per ésser cristià cal posar el Crist en el centre. Sense ell podem fer grans maratons, però no els estimarem com hem estat estimats; només descarregarem la consciència donant coses als pobres sense veure'ls.

No ens ha d'estranyar aquesta valoració, perquè tampoc al temps de Jesús no hi havia gaire gent a qui li interessés el que ell deia, sinó que el seguien uns per si guanyava un regne i poder-se col·locar ben situats (Mc 10,35-40), altres per beneficiar-se dels signes que feia. Uns pocs, com Maria Magdalena, el seguien perquè havien estat seduïts per la seva predicació i per la seva vida.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge IV d'Advent
20 de desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.