NO ENS PODEM DESENTENDRE DE LA POLÍTICA

Aquests dies passats el món polític ha entrat en ebullició i, fins els que diuen que passen de la política, ho han passat malament. Les incerteses fan patir molta gent. Massa sovint en temps d'incerteses els més perjudicats són els més febles de la societat perquè, quan ningú no governa, no tenen opcions de millora.

Encara que el missatge de Jesús i la mateixa església ha sobreviscut en temps de dictadura i en temps de democràcia, fins i tot en temps de persecució, no ens podem desentendre de la política.

Per què? Perquè sigui quin sigui el govern que conduirà el país, sempre hi haurà gent que sofrirà a causa dels poderosos. Sigui quin sigui el govern tindrà la temptació d'afavorir els uns i menystenir els altres. La nostra primera obligació com a seguidors de Jesucrist, és posar-nos al costat dels que sofreixen. Sempre hi haurà uns marginats, a vegades perquè els falta el més elemental que és el menjar, altres vegades perquè se sentiran humiliats. És deure dels creients descobrir-los i posar-nos al costat d'ells perquè sentin que algú els escolta i els dóna la mà.

Uns altres seran marginats per la manca de treball i ens adonarem que cal estar amb ells pel sentiment d'inutilitat que tenen; hi ha qui està ofès pel menyspreu de la pròpia llengua i dels costums o pel tracte discriminatori, ja que les lleis es fan des de la llunyania sense tenir en compte la realitat local. Tota mena de sofriment i de pena és del mateix Crist i els que creiem en Ell hem de saber descobrir-lo i compadir. Recordeu aquella màxima de Jesús de la qual no ens podem escapar: «Tot el que feu o deixeu de fer a un d'aquests per petit que sigui, a mi m'ho feu» –diu el Senyor (Mt 25,31ss). Si algú pensa que els cristians ens hem de desentendre de la política no ha entès res perquè, com he dit, la política massa sovint és font d'angoixa per part dels que se senten i són marginats. I és sovint origen de poder i de privilegis per part dels que estan en els llocs més significatius.

Una altra cosa és que cadascú de nosaltres pot prendre l'opció que millor li sembli mentre respecti les opcions dels altres, fins i tot dels que són contraris. S'ha acabat aquell temps en el que la major part de les jerarquies eclesiàstiques s'identificaven amb unes úniques opcions. Ja s'ha vist que la supèrbia i la corrupció van arribant a alguns (o molts) dels que manen, siguin del color que siguin. Ja deia el Papa Pau VI que només que nasqués una nova revolució ja tenia en el seu interior l'inici del mal que la faria corrompre. Prou sabem que en l'Edat Mitjana molts bisbes i abats van tenir poder i es van corrompre com ho fan els no religiosos.

Jesús va criticar amb molta duresa aquells polítics dels seu temps «que disposen dels seus súbdits com a amos i els que tenen poder que es fan anomenar benefactors» (Lc 22,25). Amb això no va fer cap opció política, sinó que es posà al costat dels que són víctimes dels poderosos. No és pas estrany que tots els que ostentaven algun poder (els grans sacerdots, el Rei Herodes i el prefecte romà) es posessin d'acord per eliminar-lo com deia Caifàs, summe sacerdot, referint-se a Jesús: «Convé que un home mori pel poble» (Jn 11,49). Amb unes altres paraules, Jesús envia un missatge a Herodes, rei, dient-li: «avui i demà trec dimonis, curo malalts i al tercer dia arribaré al terme. Cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí». I, conscient que cercaven la seva mort, continua dient: «No convé que un profeta mori fora de Jerusalem» (Lc 13,32-33).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II de durant l'any
17 de gener de 2016

La política és l'art de servir-se dels homes fent-los creure que se'ls serveix a ells.

Louis Dumur (1863-1933)
Escriptor suís