diumenge, 21 de febrer de 2016

L'AMOR I L'ENAMORAMENT

Pablo D'Ors, un pensador actual, diu com molts altres, que l'amor no té gaire res a veure amb l'enamorament (Pablo D'Ors. Biografia del silencio. Ed. Siruela). En l'amor autèntic no s'espera res de l'altre; en canvi, en el romàntic, sí. En l'amor romàntic esperem que la parella ens doni la felicitat; hi posem tantes expectatives que, quan no es realitzen, quedem profundament decebuts. Ens guiem per aquell dilema «m'agrada, no m'agrada…» exac tament com ho faria un nen. Una vida així, és profundament decebedora perquè vol dir que, per grans que siguem, ens mantenim infants. Hem de saber que aquell que ens disgusta té dret a existir i no sols no ens fa mal, sinó que sovint ens convé, perquè ens empeny a fixar-nos en ell/a a fi que «tingui vida i vida abundant» (Jn 10,10) gràcies a la nostra companyia.

En canvi l'enamorament és un somni de la nostra societat occidental, un dels pocs mites vigents. Quan dic un mite vull dir que és mentida? No, els mites no són ni mentides ni veritats, sinó una mena de coincidències de la major part de la societat que expliquen les ventures i desventures actuals.

En la meva infància i joventut els relats d'Adam i Eva que explicaven els sofriments actuals de l'home i la dona eren uns mites reconeguts, com també el de la creació del món en set dies, que consagrava la setmana com intocable. Encara té una certa vigència el relat de David i Goliat, mític també, com a model de combat desiguals en què venç el més feble, tot i que la majoria de la gent no s'ha llegit el relat en la bíblia (1Samuel, 17).

Tornem a l'enamorament. En l'Antic Testament de la Bíblia hi ha dos enamoraments del Rei David que tots dos acaben fatals; l'un de David amb Mical, la filla del Rei Saül que, en un primer moment, li va salvar la vida (1S 19,1-17) però, quan el Rei David més endavant va dansar davant de l'Arca de l'Aliança, el dia del trasllat a Jerusalem, ella li ho va retreure i el va menysprear (2S 6,20-23). Es va acabar l'enamorament en un moment crucial, el de la veneració de l'arca de l'Aliança; l'altre és l'enamorament de David amb Salomé, la muller d'Uries, que el va encegar de tal manera que va fer matar el marit per posseir aquella dona tan bella. El profeta Natan, en nom de Déu, li va retreure el disbarat que havia fet i el rei David reconegué el pecat i en feu penitència públicament.

I, quin camí hi ha per fer créixer l'amor? Ja vaig dir la setmana passada el valor del silenci que ajuda a centrar-te en tu mateix i recuperar la vida que tens i pots donar. Amb altres paraules, ajuda a comprendre que tens més força interior de la que et pensaves i també a descobrir que els altres et necessiten més del que creies, perquè són tan febles com tu mateix.

En fi, que l'enamorament no té res de dolent perquè ajuda a formar parelles, però tampoc podem dir que sigui un primer pas cap a l'amor. Hi ha parelles que els ajuda a trobar-se, sobre tot si han de superar, els dos junts, proves en els fills, en la família de l'altre, en el treball o l'atur… En canvi, hi ha d'altres parelles en que l'enamorament és el principi de la ruptura en part perquè esperaven massa de la felicitat que els podia donar l'altre.

Quan Jesús parla de l'amor diu que «no hi ha amor més gran que el que dóna la vida (l'esperit si ho traduïm literalment) per aquell que estima» (Jn 15,13). Un amor com el de Maria Magdalena que va veure que no podia pas quedar abraçada amb el ressuscitat perquè se li va fer saber que ell anava al seu Pare que era el pare de tots i al seu Déu que era el Déu de tots (Jn 20,11-18).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II de quaresma
21 de febrer de 2016


Aprenem a estimar, no quan trobem a la persona perfecta, sinó quan arribem a veure de manera perfecta a una persona imperfecta.

Sam Keen (1931-?)
Escriptor, professor i filòsof americà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.