diumenge, 28 de febrer de 2016

NO TENIM EL MONOPOLI DEL CRISTIANISME

Els que ens professem cristians afortunadament hem perdut el poder. Encara que no ens ho sembli no podem excloure ningú del cristianisme. Ni nosaltres, ni el bisbe, ni el Papa tampoc no ho pot fer. Els bisbes i el papa poden excloure algú de l'Església o del sacerdoci dient que no participi de l'Eucaristia o, si és sacerdot, que no la presideixi en endavant, però no poden dir ni afirmar que aquella persona no és cristiana.

I això per què? Perquè ho és aquell que es proposa seguir Jesucrist, tingui els defectes que tingui i ja sabem que, per més que ho intentem, sempre quedarem lluny del que Déu vol de nosaltres. I què sabem nosaltres de la intenció que té la gent en el seu interior, encara que siguin pecadors?

Tots hem conegut persones que critiquen l'Església perquè se l'estimen o la voldrien veure diferent. No sabem si tenen o no tenen raó, però sí sabem que no els podem dir que no són pas cristians

Així, l'Església serveix d'alguna cosa? Sí que serveix i molt. Enumeraré unes quantes coses que van a favor de l'existència de l'Església:

L'Església ha mantingut l'Evangeli com a referència perquè no es perdi el record de Jesucrist.

L'Església, quan predica la misericòrdia, no ho fa només perquè ens confessem, sinó perquè no siguem fàcils a emetre judicis contra els que ens ultratgen i per recordar-nos que hem de perdonar. Fixeu-vos que Jesús no fustiga els perseguidors, sinó, sobre tot, els que perjudiquen els pobres, que és molt diferent. Dels perseguidors diu que preguem per ells i per això l'Església ha de saber dir: «Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen, així sereu fills del Pare del cel que fa sortir el sol per bons i dolents» (Mt 5,44-45). Si no ho diu és que no s'ha llegit prou l'Evangeli.

L'Església té el monopoli de les pregàries litúrgiques (la manera de fer-les) però no té ni pot tenir el monopoli de la pregària que cada un de nosaltres podem fer en el lloc amagat que només veu el nostre Pare del cel.

L'Església ens convoca i reuneix en les celebracions setmanals i pot oferir pregàries per baptismes, casament, uncions i pel perdó del pecat. Aquestes pregàries ajuden aquells que no sabrien per on començar.

L'Església tampoc no té el monopoli de la interpretació de la Bíblia i ella mateixa ho ha reconegut en un document de la Pontifícia Comissió bíblica (1994) on diu que la interpretació espiritual (allò que una persona pot trobar d'edificant) la pot fer qualsevol fidel.

Per tot això, quan diem que ni l'Església ni nosaltres no tenim el monopoli del cristianisme, sembla que donem un pas enrere, però no és així, sinó que donem un pas endavant perquè ens acostem a aquell Jesús que va passar pel món sense manar (com no fos als esperits, a les malalties i als dimonis), aquell Jesús que demanava, invitava, increpava i, quan es va aparèixer als deixebles reunits, els va parlar del perdó, de la pau i els va donar el seu mateix Esperit (Jn 20,19-23) sense excloure ningú ni tampoc els que l'havien ultratjat i assassinat. Fixeu-vos com parla dels mateixos responsables de la crucifixió fent aquesta pregària al Pare: «Pare, perdona'ls, que no saben el que fan» (Lc 23,34).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge III de quaresma
28 de febrer de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.