diumenge, 26 de juny de 2016

LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS

Tenim uns drets només si ens els reconeixen. La constitució espanyola diu que tothom té dret a una vivenda (Art. 47) i a un treball (art 35). Si el que l'ha de proporcionar no ho fa, el dret és paper mullat. La constitució és un marc de convivència sempre que els que l'han de posar en pràctica, se la creguin. Si no, no serveix de res ni el que hi ha escrit ni el tribunal que la interpreta. La realitat (el que està passant) és el que val de veritat. Si la realitat diu que la gent no té una vivenda adequada (art 47) ni treball (art 35), i són molts als qui els falten aquestes coses, els cristians hem d'apel·lar més amunt, perquè la constitució ja no serveix, i dir que Déu no vol que això sigui així perquè tots som germans per igual i els mínims han d'estar a l'abast de tots. Hem d'apel·lar al Déu en el qual creiem.

Sant Pau, en la carta als Romans diu que la Llei antiga (que era la seva constitució) va quedar abolida amb la mort de Jesús perquè, si aquella llei havia permès que morís un just, ja no cal fer-li més cas (Rm 7,4-5), és una llei obsoleta igual que la nostra constitució que, si per ella hi ha tanta gent desnonada i acudint als centres d'assistència alimentària per sobreviure, ja no val.

Passa el mateix amb la Declaració dels Drets humans de la qual tant parlem i que ha estat signada pels països europeus. Diu:

Article 13 1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. 2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Si nosaltres (els nostres governs) posem unes fronteres tals que impedeixin aquesta lliure circulació, la Declaració dels Drets Humans queda obsoleta perquè prenem els seus drets a aquells a qui se'ls ha pres la possibilitat d'exercir-lo.

Què podem fer? Doncs tornar a l'Evangeli i veure com Jesús posa el bé de la persona per damunt de la llei. Hi havia una llei que prohibia fer-se curar les malalties en "sàbat". Què fa Jesús? Contemplem l'escena:

Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia en esperit sense gota de força per mirar enlaire. Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué: «Dona, quedes lliure de la teva feblesa!» Li va imposar les mans i a l'instant ella es redreçà i glorificava Déu. Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent: «Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte.» El Senyor li contestà: «Hipòcrites! No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l'ase de l'estable i els porteu a l'abeurador? No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d'Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?» (Lc 13,10-17).

Quina raó dóna Jesús per alliberar aquella dona davant els que reclamaven la llei per damunt de tot (la llei del sàbat)? Els diu que aquesta dona també és "filla d'Abraham" i per tant té els mateixos drets que tots els altres. Aquella llei, que impedia guarir en dissabte, queda obsoleta i anul·lada per Jesús. Per això, digui el que digui la llei (La Constitució o Declaració universal dels drets humans), val més cada una de les persones perquè el dret no li ve per allò que està escrit en documents molt ben enquadernats sinó per la seva dignitat de "fill" o "filla" de Déu.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XIII de durant l'any
26 de juny de 2016


Un got mig buit és també un de mig ple, però una mentida a mitges, de cap manera és una mitja veritat.

Jean Cocteau (1889-1963)
Escriptor, pintor, coreògraf i cineasta francès

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.