diumenge, 2 d’octubre de 2016

ELS ACORDS DE PAU

Mentre en una ciutat tallen l'aigua i maten a centenars, mentre els destrueixen les cases, uns senyors asseguts en taules ben servides i, quan treballen, amb un ordinador al davant, debaten el que ells anomenen "acords de pau". Sort que no els sentim parlar perquè sentiríem coses com aquesta: «Qui ens pagarà el cost de les armes que els hem venut?». Alhora ens esgarrifaríem de les mentides que diuen culpant a d'altres de les destruccions que s'estan fent mentre parlen i conversen i allarguen les negociacions. Encara hi ha una cosa molt pitjor: el menyspreu dels interlocutors envers els éssers humans.

De la mateixa manera que els grans clubs de futbol o d'esports d'elit parlen dels jugadors com si fossin vaques que es poden comprar i vendre segons el rendiment (econòmic) els mal anomenats constructors de la pau també tracten els refugiats i els morts en funció del guany o la pèrdua que ocasionen en els propis països.

Quan les grans cadenes promocionen la foto d'un nen arrossegat a la platja o d'una mare plorant els seus fills, aquestes imatges són esquetxos d'un gran serial i encara serveixen per anar-nos distraient i per no dir-nos el que realment estan parlant quan fan aquestes reunions que en diuen converses de pau.

Els veritables acords de pau només els pot fer la gent senzilla, capaç de perdonar. Perdonar no vol pas dir "deixem-ho estar", no. Perdonar vol dir fer els possibles perquè aquell poble enfonsat i humiliat que també t'ha fet mal a tu, pugui recobrar la seva identitat; vol dir també que aquell que t'ha ofès (ni que sigui tirant bombes i destruint la teva casa) sigui objecte del teu amor. Recordeu aquelles memorables paraules de Martin Luter King, el líder negre assassinat dels Estats Units que deia:

Als enemics més rancuniosos, els diem:

A la vostra capacitat d'infligir sofriment oposarem la nostra de suportar el sofriment. A la vostra força física respondrem amb la força de les nostres ànimes. Feu-nos el que vulgueu i continuarem estimant-vos… Tireu bombes a casa nostra i esglaieu els nostres fills i us estimarem encara… Però estigueu segurs que us durem a a l'esgotament per la nostra capacitat de sofrir. Un dia guanyarem la llibertat però no serà solament per a nosaltres. Llançarem als vostres cors i a les vostres consciències una crida tal que us haurem atret mentrestant, i la victòria nostra serà una doble victòria.

(La força d'estimar. Aymà S A editora. pl. 76)

Els acords de les grans potències poden arribar a aturar les armes però no fan res que no sigui per al propi profit. Es preguntaran en secret: «què els demanarem a canvi d'aturar les armes?», «quins recursos podrem gestionar per treure'n un bon benefici?», «quines reconstruccions podem fer amb diners de les ajudes internacionals?».

Veieu la diferència entre una pau i l'altra?

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXVII de durant l'any
2 d'octubre de 2016


Els cinc enemics de la pau que viuen entre nosaltres són: por, avarícia, enveja, odi i orgull. Elimineu-los i tindreu pau permanent.

Francesco Petrarca (1304-1374)
Poeta italià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.