dimarts, 31 de gener de 2017

EL DÉU DE JESÚS

Lamentablement aquesta setmana mossèn Escós encara es troba hospitalitzat i li continuen fent proves. Per això encara no ha pogut reincorporar-se a la parròquia. Així doncs, per a aquest full, rescatem l’article que es va publicar el 21 de gener de 2001, i que ens va semblar molt interessant. Recordeu que han passat 16 anys i algunes coses han canviat, però el fonamental continua essent igual...

Equip delFull Parroquial i Divulgació

EL DÉU DE JESÚS

Encara que sembli estrany Jesús fou condemnat pel blasfem. Escoltem les seves paraules: «M'acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc fill de Déu» (Jn 10,36); i també quan, lligat davant del tribunal (el Sanedrí), el gran sacerdot va dir als membres d'aquella reunió: «Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia» (Mc 14,64) precisament quan Jesús havia dit que era Fill de Déu (Mc 14,62).

Quina diferència hi ha entre el Déu de Jesús i el Déu dels jueus? Què els empeny a condemnar Jesús a mort quan ell parla d'una divinitat tan diferent? Com és que troben tan escandaloses les paraules del nostre mestre?

Em sembla que la clau la dóna ell mateix quan, referint-se a Déu els diu:

«El meu Pare a qui vosaltres anomeneu el nostre Déu» (Jn 8,54).

M'explico: Mentre ells deien que era el Déu del poble, Jesús l'anomena el meu Pare.

Quan un poble invoca el Déu del poble, en nom d'aquest Déu es poden fer totes les bestieses, com eliminar tots els enemics del poble, en nom d'aquesta divinitat.

No sols els emperadors feien ximpleries en el nom de Déu (que eren ells mateixos). També molts governs o partits de qualsevol poble s'apropien el nom de Déu i poden matar i torturar als enemics del país invocant-lo. Països com el basc s'ofereixen víctimes humanes al Déu de la nació. El nombre de Dios y de la patria ha estat sovint un lema per conquerir territoris i eliminar oponents. La mateixa església en hores baixes de la història ha sacrificat persones per salvar el Déu que ella s'havia apropiat. Encara avui jueus per una banda i palestins per l'altra invoquen el seu Déu quan es proveeixen d'equips militars per lluitar contra l'adversari. Com es podrien armar si el reconeguessin com a Pare de l'altre?

En canvi si, com Jesús, cada persona pot pregar Déu dient-li el meu Pare, tindrem una religió que ens omplirà de confiança i se salvaguardaran els altres, fins i tot els enemics, perquè el meu Pare també és Pare de cada un dels altres i que els vol a tots (Jn 17,12; Lc 19,9). El fet de poder dir "Abba, Pare" al Creador (Ga 4,6) dóna valor real a cada una de les persones que prega.

Amb el Déu de Jesús un nen i un pobrissó valen més que Espanya sencera, que el País Basc o que Catalunya, perquè cada un d'aquests més petits té la mateixa dignitat de fill i aquest Pare no vol que se'n perdi cap d'aquests (Mt 18,14). I, pels mateixos set sous, qualsevol dels més petits val més que tota l'església que, com esposa del Pare, ha de preservar cada un dels fills de Déu (bons i dolents) que també són fills seus, li agradi o no li agradi..

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

Article del full parroquial del diumenge IV de durant l'any
29 de gener de 2017


Dónes poc quan dónes les teves possessions. És quan dónes de tu mateix quan realment dónes

Khalil Gibran (1883-1931)
Assagista, novel·lista i poeta libanès

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.