dilluns, 23 de gener de 2017

UNITS, COM?

Al moment de confeccionar aquest full parroquial, mossèn Escós està ingressat a l’hospital per una pneumònia. Es troba cansant i no es veu amb cor de fer l’article que cada setmana il·lustra el capdavant del full.

És per això, i aprofitant que aquesta setmana se celebra la Pregraria per la Unitat dels Cristians, que rescatem un article seu que parla d’aquest tema, que fou publicat el dia 24 de gener de 2010.

Esperem que mossèn Escós es recuperi aviat i torni a estar entre nosaltres.

Equip Full Parroquial i Divulgació

UNITS, COM? (Setmana de la Unitat dels Cristians)

Els catalans sabem com és difícil fer entendre a un de les Castelles que podem estar units i formar part d‘un mateix Estat fent coses diferents perquè la realitat de cadascú és com és.

Vull dir que la unió no comporta pas uniformitat, començant per la llengua que cada un té la pròpia.

He començat així per parlar de la unitat entre els catòlics, els protestants i els ortodoxos, que creiem tots en el mateix Jesucrist però mantenim diferències molt remarcables en la litúrgia, en la jerarquia (nosaltres acceptem el Papa com a punt d‘unió i ells ho fan de manera diferent.). El somni de la unitat no està pas en què tots fem la Missa de la mateixa manera. Imagineu que volguéssim imitar Jesús i els primers apòstols; les celebracions serien sense esglésies en algunes cases particulars en els mateixos àpats del menjar de cada dia on hi faríem reviure la presència del Crist en el pa i la presència dels pobres perquè ens recordaríem d‘ells en cada trobada. Això que dic no és pas una entelèquia sinó una manera d‘expressar que les mateixes Misses podrien ésser molt diferents i el model que tenim ara és bastant distant del que ens van transmetre les primeres comunitats. Hi ha esglésies ortodoxes que fan cerimònies molt més llargues i carregades d‘encens i de benediccions i també hi ha trobades de protestants en les quals predomina la paraula i no fan mai la partició del pa.

Com hauria d‘ésser la unitat? Doncs respectant molt la diversitat de formes de pregària i de formes d‘organització jeràrquica. Ens uneix la fe en el mateix Crist i l‘ad mi ració envers aquell que ens va parlar del Pare. Les formes continuaran variades i no seria bo imposar res als altres.

Ens hem d‘acostumar a saber viure amb gent molt diferent. Ho saben prou els matrimonis. L‘home s‘adona que, quan passen els anys la seva dona manté les pròpies iniciatives, reacciona per estímuls molt diferents, i té cura de molts detalls que a ell li passarien desapercebuts.

El mateix passa amb la dona respecte a l’home. Han d‘acceptar la unitat familiar a base de respectar la diversitat de l‘altre.

Per tant, el somni de la unió dels cristians ha de passar per admetre que les diverses litúrgies i les diverses maneres d‘estar organitzades les diferents esglésies no són (no han d‘ésser) cap destorb per a la unitat de tots. Cal no perdre de vista allò que és fonamental: que seguim Jesús i creiem en la Imatge de Déu que Ell ens ha presentat. Això és innegociable. Sense el Crist al centre no hi ha cap mena d’unitat.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

Article del full parroquial del diumenge III de durant l'any
22 de gener de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.