diumenge, 18 de juny de 2017

CORPUS: EL COS

S’ha fet més d’una pel·lícula en què s’aparenta que a Jerusalem haurien descobert una càmera secreta amb les restes del cos de Jesús. El Vaticà, en el film, reacciona intentant amagar la descoberta enviant un representant perquè no es conegui el fet. Imagineu-vos que aquesta ficció fos veritat. Doncs no passaria res. No hi ha res a amagar perquè, encara que es descobrissin les restes de Jesús, la nostra fe no es fonamenta pas en la desaparició del “cos” perquè la resurrecció que professem no és un fenomen que en podríem dir físic.

Ho explico. En cap dels evangelis descriu que algú va veure sortir de la tomba Jesús ressuscitat. Totes les aparicions del ressuscitat prescindeixen del cos (de carn i ossos). En tot cas diuen que no hi havia el cos a la tomba. Si travessava parets o caminava sobre l’aigua no cal que ens preguntem si allò era un miracle. Ja es veu que el llenguatge és altament simbòlic, que cal interpretar.

Anem al concret. Quan prenem la comunió no mengem pas el cos de Jesús. No podríem. Ja es veu. Quan prenem la comunió “combre guem el Cos de Crist” que és una cosa molt diferent. El Cos de Crist som tots. Ell és el cap i nosaltres els seus membres (1Co 12,12-26). Per això, quan anem a combregar, no ens aturem a venerar la mica de pa que hem menjat, sinó que obrim els ulls envers els altres que, amb mi, formen el cos de Crist. Podem dir que, si donem menjar a qui té fam, beguda al que té set, visitem maltats i presos o acollim forasters, donem menjar, beguda, acolliment o visitem el mateix Crist (Mt 25,31ss).

Ho entendreu amb un exemple. Tots darrerament hem assistit a algun enterrament sense el difunt (sigui perquè ha mort lluny o perquè ha donat el cos a la ciència). Haureu comprovat que hi ha molt poca diferència, perquè el “cos” de l’amic i familiar, encara que no hi sigui, és present en la cerimònia. Com hi és present? En la nostra capacitat de fer-lo reviure enmig de l’assemblea, amb les paraules que direm recordant-lo i, els que creiem, li parlarem com a vivent al costat del Senyor com un intercessor que es mourà a favor nostre.

Sant Ignasi d’Antioquia, quan ja sabia que el portaven a Roma on seria posat al circ i menjat per les feres deia, en una carta que escrivia als Romans i que s’ha conservat fins avui: «Les feres es convertiran en sepulcre meu i no deixaran rastre del meu cos; així, quan sigui mort, no faré nosa a ningú». Aquest Sant Ignasi era conscient que la seva presència corporal, un cop mort, no tenia gaire importància.

Vaig a la festa d’avui, el Corpus. No celebrem pas la magnificència de la mica de pa en el qual hi veiem la presència de Crist, sinó que ens aturem a veure els altres (els que formen el cos de Crist) i que necessiten de la meva companyia, del meu pa, de les meves visites i del meu acolliment. El pa és el punt d’unió entre els altres i jo. Tots combreguem del mateix. Per això és ben adient que, en un dia com aquest, fem la col·lecta per Càritas (per les necessitats de tots els pobres del món).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la Festa del Cos i la Sang del Crist
18 de juny de 2017


Aquell que té un “per què” viure es pot enfrontar a tots els “coms”

Friedrich Nietzsche (1844-1900)
Filòsof alemany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.