ELS SUPERHEROIS DE CADA DIA

Ucraïna. Guerra de Donbass. La fràgil situació en què es troben avui milers d'avis va empènyer Oleg a deixar la feina i a dedicar-se en cos i ànima a ajudar desenes de persones grans de qui ningú no es feia càrrec. Aquest superheroi els va evacuar de les zones més perilloses carregant-los a l'esquena fins portar-los a un lloc segur. Avui, Oleg ha creat una llar on cuidar-les s'ha convertit en tota la seva vida.

Al nord-est de Nigèria, on el terror de Boko Haram assetja des de fa més temps del que la majoria dels nens poden arribar a recordar, persones com Mustapha i el grup de professors voluntaris que l'acompanya, saben que l'educació és l'únic camí per a la pau al seu país. Deu anys fa d’un conflicte que deixa 20.000 morts i milers de desplaçats, en els quals l'escola no ha tancat ni un sol dia, portant una educació de qualitat que doni un futur als nens afectats per les hostilitats.

Muhannad estudiava literatura anglesa en la seva Síria natal quan la guerra va devastar Alep. Fugir de la seva ciutat va suposar haver d'abandonar la biblioteca que havia construït al llarg dels anys. La pèrdua dels seus llibres el va seguir més enllà de les fronteres. Ara, aquest estudiant sirià refugiat a Alemanya ha creat un centre per a la literatura i la cultura àrab, no només per als qui, com ell, troben a faltar les seves arrels. Es tracta d'un lloc d'intercanvi on, segons les seves paraules, tots aprenen de tots. La biblioteca "Zwischen uns” (“Entre nosaltres”) està composta per centenars de llibres en àrab, anglès i alemany donats a la causa.

De vegades pensem que el món pertany al "poderós": a qui té diners, a qui té contactes, a qui té el control. En resum, al que és l’amo de tot.

Però el món és molt més que això... també està format per gent ordinària que fa coses extraordinàries. Són els autèntics superherois sense poders. I això ens indica que TOTS som capaços de ser “súpers”. La pregunta és: ho volem ser?

I què hem de fer si volem ser-ho? Ens cal buscar una motivació. Hem de entestar-nos a veure les coses bones del món en què vivim. Si només enfoquem allò que és dolent, sempre ens enfonsarem. Hem de caminar en aquest món disposats a ser millors persones en tots els sentits...

Pels que som cristians la motivació i la força ens hauria de venir de l’Esperit de Jesús. El mateix Jesús ens ho exposava així: «el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre» (Jn 14,26). Aquesta força ens ha de moure per fer el bé als nostres germans, dintre de les nostres capacitats. Déu mai ens demana res que no puguim complir.

Aquestes persones de qui hem parlat al començament ens demostren que res és impossible i que tenir una bona actitud vers la vida ens pot donar les armes per poder canviar una petita part del món que vulguem que sigui el nostre món. Petites coses poden fer grans canvis.

Dades extretes d’ACNUR
(Agència de l'ONU per als Refugiats)

Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del diumenge II de durant l'any
14 de gener de 2018