dilluns, 26 de març del 2018

LA SETMANA SANTA

Com cada any, en la setmana de lluna plena de primavera, els cristians celebrem la Setmana Santa, que és la setmana en què commemorem la Passió de Crist. És el temps de més intensitat litúrgica de tot l’any. L’Església, en celebrar la passió, mort i resurrecció de Crist, es renova ella mateixa.

Les principals celebracions de la Setmana Santa que tanquen la Quaresma i donen pas al Tridu Pasqual són:

  • Diumenge de Rams, que commemora l’entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per complir el seu Misteri Pasqual. Es fa memòria d’aquesta entrada amb la benedicció dels rams i la solemne processó abans de l’Eucaristia.
  • Missa Crismal, és la missa, dins la qual té lloc la benedicció dels Sants Olis i del Sant Crisma, necessaris per als Sagraments de la Iniciació Cristiana: Baptisme i Confirmació. I també per a la Unció dels malalts.

Aquesta solemne Litúrgia s’ha convertit en una ocasió per reunir els preveres de la Diòcesi al voltant del seu bisbe i fer de la celebració una festa dedicada al sacerdoci.

Al bisbat de Vic es fa cada any, a les 11 del matí del Dimarts Sant a la catedral, on, a més de la benedicció dels Sants Olis, fem la Renovació dels compromisos sacerdotals. Hi pot assistir tothom qui vulgui. És una celebració litúrgica molt emotiva.

TRIDU PASQUAL

És el coronament de tot l’any litúrgic. Es fa coincidir amb el pleniluni de primavera, a fi de commemorar, el més exactament possible pel que fa al temps, les circumstàncies del fet històric de la Crucifixió.

El Tridu Pasqual comença, doncs, amb la Missa de la Cena del Senyor, el Dijous Sant, en la qual es fa memòria de la institució de l’Eucaristia, del sacerdot cristià, i de la proclamació del Manament Nou de l’amor fratern.

El Divendres Sant, en recordança directa de la mort de Jesús a la Creu, no se celebra l’Eucaristia, que és la seva commemoració o renovació.

L’Església acaba aquest Tridu amb la celebració de la VETLLA PASQUAL, la nit del Dissabte Sant, i amb la solemnitat de la Pasqua.

El Misteri Pasqual de Crist no és un simple record dels esdeveniments de la nostra salvació, sinó els mateixos esdeveniments de salvació a nivell de proclamació i realització, gràcies a la litúrgia. Aquesta relació de la litúrgia amb Crist encarnat, i amb l’Església-sagrament, ens mostra la litúrgia com el moment actual de la història de la salvació, en el qual l’Església proclama (Evangeli) i celebra (misteri) la Redempció de Crist.

Ara bé, la celebració litúrgica de la salvació, exigeix entrar en comunió amb la situació angoixosa del món i de l’home, per tal que es realitzi l’alliberament concret de la humanitat. La litúrgia cristiana té regust de cel, però, també, entranyes de terra, perquè la litúrgia està cridada a ser alliberadora i, quan nosaltres la celebrem, en certa manera, cooperem a l’alliberament del món, essent u amb el sacerdoci de Crist i amb el seu sacrifici.

També, a part de les celebracions litúrgiques, en la majoria de poblacions hi ha manifestacions populars de la fe cristiana durant la Setmana Santa.

Que visquem tots una Bona Setmana Santa


Jacint MEDINA, pvre.
Article del full parroquial del Diumenge de Rams
25 de març de 2018

dilluns, 19 de març del 2018

MN. JOSEP ESCÓS I SARSANEDAS

Ja fa tres setmanes que ens vas deixar. Com passa el temps! A nosaltres sí que ens passa el temps; a tu, ara ja no perquè vius en l’eternitat, on tot és present, gaudint per sempre de l’Amor de Déu, el Pare que ens estima en el temps mentre som a la terra, i per sempre quan arribem a la Casa de tots, que anomenem cel.

És costum que un rector, quan deixa una parròquia, faci un petit escrit de comiat. Tu no l’has pogut fer. Però els feligresos de Navarcles, tots els seus habitants, i tanta gent que t’ha conegut per altres motius, servarem de tu molts bons records. Jo mateix, quan per causa de la meva vellesa i de la malaltia de la meva germana, vaig pensar a venir a viure a la residència de Navarcles, t’ho vaig consultar primer a tu, i tu ja en vas parlar al Patronat, de manera que vam ser molt ben rebuts, fet que és molt d’agrair. Durant aquests dos anys hem congeniat molt, i fins i tot hem tingut alguna cosa en comú: d’una banda tant la teva mare com el meu pare eren fills de Rupit, i d’una altra, tots dos hem estat rectors de Navarcles.

Penso que la parròquia de Navarcles et recordarà sempre, perquè has estimat tothom i ells també t’estimen. Ho han demostrat en la teva malaltia un xic llarga. Totes les vegades que anaves i venies de l’Hospital de Sant Joan de Déu, on passaves alguns dies, sempre has tingut algun feligrès que t’ha acompanyat i, sobretot en la temporada més llarga, a part dels teus familiars, una feligresa es cuidava d’organitzar els torns de les persones per fer-te companyia. Naturalment, el mig any que has viscut malalt a la residència has estat molt ben acollit per tothom. L’estimació rep estimació.

Penso que vas donar un bon testimoni, en rebre el sagrament de la unció dels malalts que un matí de dissabte et vam proposar amb el Secundí, quan encara tots teníem l’esperança de la teva curació. És clar, aquest sagrament és per demanar la salut, paciència i conformitat per suportar la malaltia, a la vegada que ens apropa més a Déu. A la tarda del mateix dissabte, a la presència del Secundí, d’un nebot teu i, casualment, d’un sacerdot de Manresa, et vaig administrar aquest sagrament de l’Església.

L’Església, ja ho sabem, és un signe de salvació. Ella no salva: és santa i pecadora. És Jesucrist qui salva. Tot sagrament és una acció de Jesucrist. Ens vas demostrar la satisfacció d’haver rebut aquest sagrament. A la vegada, fou un exemple per a tots nosaltres, perquè vas ser conseqüent amb el que predicaves.

Bé, Josep, estem a punt de començar la Setmana Santa. Tu no hi podràs ser, però pensa que la feina que vas fer a Navarcles en la preparació i l’organització de grups per a diverses activitats –catequesi, Càritas, grups de Bíblia, MIJAC, pregària, Vida Creixent, litúrgia, ADAP, lectors, flors, neteja, full parroquial, consell parroquial, consell d’economia, etc.–, servirà perquè tots ells puguin continuar, gràcies a l’empenta i testimoni que els has donat.


Jacint MEDINA, pvre.
Article del full parroquial del diumenge V de Quaresma
18 de març de 2018

MISSATGE DEL PAPA FRANCESC PER A LA QUARESMA 2018 [i 4]

Quarta i última part de l’escrit del papa Francesc per la Quaresma.

“El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà”
(Mt 24,12)

[…]

El foc de la Pasqua

Convido especialment els membres de l’Església a emprendre amb zel el camí de la Quaresma, sostinguts per l’almoina, el dejuni i la pregària. Si en molts cors a vegades fa la sensació que la caritat s’ha apagat, en el cor de Déu no s’apaga. Ell sempre ens dona una nova oportunitat perquè puguem començar a estimar de nou.

Una ocasió propícia serà la iniciativa 24 hores per al Senyor, que aquest any ens convida novament a celebrar el sagrament de la reconciliació en un context d’adoració eucarística. L’any 2018 tindrà lloc el divendres 9 i el dissabte 10 de març, inspirant-se en les paraules del Salm 130,4: «És molt vostre perdonar». A cada diòcesi, almenys una església romandrà oberta durant 24 hores seguides, per a permetre la pregària d’adoració i la confessió sacramental.

La nit de Pasqua reviurem el suggestiu ritu d’encendre el ciri pasqual: la llum que prové del “foc nou” a poc a poc esvairà la foscor i il·luminarà l’assemblea litúrgica. «Que la llum de Crist, ressuscitat i gloriós, dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre esperit», perquè tots puguem viure la mateixa experiència dels deixebles d’Emmaús: després d’escoltar la Paraula del Senyor i d’alimentar-nos amb el Pa eucarístic el nostre cor tornarà a abrusar-se de fe, esperança i caritat.

Us beneeixo de tot cor i prego per vosaltres. No us oblideu de pregar per mi.

FRANCESC

Article del full parroquial del diumenge V de Quaresma
18 de març de 2018

diumenge, 11 de març del 2018

MISSATGE DEL PAPA FRANCESC PER A LA QUARESMA 2018 [3]

Quarta i última part de l’escrit del papa Francesc per la Quaresma.

“El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà”
(Mt 24,12)

[…]

Què podem fer?

Si veiem dins nostre i al voltant nostre els signes que abans he descrit, l’Església, la nostra mare i mestra, a més de la medicina a vegades amarga de la veritat, ens ofereix en aquest temps de Quaresma el dolç remei de la pregària, l’almoina i el dejuni.

El fet de dedicar més temps a la pregària fa que el nostre cor descobreixi les mentides secretes amb les quals ens enganyem a nosaltres mateixos, per a cercar finalment el consol en Déu. Ell és el nostre Pare i desitja per a nosaltres la vida.

L’exercici de l’almoina ens allibera de l’avidesa i ens ajuda a descobrir que l’altre és el meu germà: allò que tinc no és mai només meu. De la mateixa manera que, com a cristians, m’agradaria que seguíssim l’exemple dels Apòstols i veiéssim en la possibilitat de compartir els nostres béns amb els altres un testimoniatge concret que vivim en l’Església. A aquest propòsit faig meva l’exhortació de sant Pau, quan convidava els corintis a participar en la col·lecta per a la comunitat de Jerusalem: «Convé que dugueu a terme la col·lecta» (2Co 8,10). Això val especialment en la Quaresma, un temps en què molts organismes fan col·lectes a favor d’esglésies i poblacions que passen per dificultats. I voldria també que en les nostres relacions quotidianes, davant de cada germà que ens demana ajuda, penséssim que es tracta d’una crida de la divina Providència: cada almoina és un motiu per a participar en la Providència de Déu envers els seus fills; i si ell avui se serveix de mi per ajudar un germà, no proveirà també demà les meves necessitats, ell, que no es deixa guanyar per ningú en generositat?

El dejuni, per últim, debilita la nostra violència, ens desarma i constitueix una important ocasió per a créixer. Per una banda, ens permet experimentar el que senten aquells que no tenen el que és indispensable i coneixen el fibló de la fam; per altra banda, expressa la condició del nostre esperit, afamat de bondat i assedegat de la vida de Déu. El dejuni ens desperta, ens fa estar més atents a Déu i al proïsme, inflama la nostra voluntat d’obeir Déu, que és l’únic que sacia la nostra fam.

Voldria que la meva veu traspassés les fronteres de l’Església catòlica, perquè arribés a tots vosaltres, homes i dones de bona voluntat, disposats a escoltar Déu. Si us sentiu afligits com nosaltres, perquè en el món s’estén la iniquitat, si us preocupa la fredor que paralitza el cor i les obres, si veieu que es debilita el sentit d’una mateixa humanitat, uniu-vos a nosaltres per invocar junts Déu, per dejunar junts i entregar junts el que podem com a ajuda per als nostres germans.

[…]

FRANCESC

La propera setmana publicarem la quarta i última part.


Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del diumenge IV de Quaresma
11 de març de 2018

diumenge, 4 de març del 2018

MISSATGE DEL PAPA FRANCESC PER A LA QUARESMA 2018 [2]

Continuem amb l’escrit del papa Francesc per la Quaresma. Recordeu que la primera part es va publicar al full del diumenge 18 de febrer.


“El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà”
(Mt 24,12)

[…]

Un cor fred

L’escriptor italià Dante Alighieri, en la seva descripció de l’Infern a la seva obra La Divina Comèdia, s’imagina el diable assegut en un tron de gel; la seva llar és el gel de l’amor extingit. Preguntem-nos aleshores: com es refreda en nosaltres la caritat? Quins són els senyals que ens indiquen que l’amor corre el risc d’apagar-se en nosaltres?

Allò que apaga la caritat abans que res és l’avidesa pels diners, «arrel de tots els mals» (1Tm 6,10), a la qual segueix el rebuig de Déu i, per tant, el fet de no voler buscar consol en ell, preferint quedar-nos amb la nostra desolació abans que sentir-nos confortats per la seva Paraula i els seus sagraments. Tot això es transforma en violència que es dirigeix contra aquells que considerem una amenaça per a les nostres certeses: el nen que ha de néixer, l’ancià malalt, l’hoste de pas, l’estranger, així com el proïsme que no correspon a les nostres expectatives.

També la creació és un testimoni silenciós d’aquest refredament de la caritat: la terra està enverinada a causa de les deixalles llançades per negligència i interès; els mars, també contaminats, han de recobrir per desgràcia les restes de tants nàufrags de les migracions forçades; el cel —que en el designi de Déu canta la seva glòria— es veu solcat per màquines que fan ploure instruments de mort.

L’amor es refreda també en les nostres comunitats: en l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium vaig intentar descriure els senyals més evidents d’aquesta falta d’amor. Aquests senyals són: la peresa egoista, el pessimisme estèril, la temptació d’aïllar-se i entaular guerres fratricides continuades, la mentalitat mundana que indueix a ocupar-se només del que és aparent, disminuint d’aquesta manera l’entusiasme missioner.

[…]

FRANCESC

La propera setmana publicarem la tercera part.


Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del diumenge III de Quaresma
4 de març de 2018


El dia que tu no cremis d'amor, molts moriran de fred

François Mauriac (1905-1970)
Escriptor francès