dimarts, 27 de juliol de 2010

BENAURATS ELS POBRES

   Quan diem pobres ens referim als pobres de tota mena. Els que no tenen diners ni possibilitat de tenir-ne, els exiliats, els deportats, els malalts, els aturats que, per l’edat que tenen, ningú no els donarà treball, els avis que cobren poc i encara han de fer dinar per néts i sovint pels fills, aquells que tot i tenir treball no poden prendre cap decisió a dins l’empresa i sovint les mateixes dones per la seva condició en molts llocs i països. Són diferents classes de pobres.

   Perquè Jesucrist diu que els pobres són benaurats? (Mt 5,3). Aquests no tenen diner, no tenen influència, no tenen poder, no tenen prestigi, no surten als diaris, no reben homenatges encara que es facin tips de treballar. Fins i tot la mateixa religió catòlica sembla que deixa a Càritas que es cuidi dels pobres, però no sembla que els consideri benaurats com Jesús en l’Evangeli.

   Totes les religions parlen d’ajudar els pobres. També els jueus en el temps de Jesús que tenien en el temple una bacina per posar diners per als pobres.

   Però l’Evangeli diu una altra cosa. Diu que ells, els pobres, són els que tenen possibilitat d’alliberar la humanitat. Precisament perquè són lliures.
La realitat sembla que és tot al contrari perquè els forts i els poderosos faran els impossibles per tenir-los a sota i els fan passar per les creus de tota mena. Els mateixos pobres arriben a pensar que ells són els últims i, a causa de les patacades que reben, tenen por. Doncs bé. Ells tenen la força de l’Evangeli per seguir el camí de Jesús sense diners, sense prestigi i sense privilegis, perquè tenen la força de l’Esperit per construir un món nou.

   Ja he dit que massa sovint tenen por, se senten impotents i saben que estan sotmesos als grans i als potentats i temen que no se’n sortiran.

   La tasca nostra, com a deixebles de Jesús, és convèncer-los que tinguin fe.

   No parlo d’aquella fe que consistiria en acceptar una doctrina universal i vàlida per a tots. Amb una doctrina així no es pot convèncer ningú. La fe consisteix a creure que jo sóc capaç de seguir el camí de Jesús i de construir un món nou malgrat la meva petitesa i la meva feblesa. Aquesta mena de fe és molt difícil i molts que es diuen cristians no la tenen i s’estimen més aquella altra que consisteix a acceptar els dogmes que diu l’Església. Aquesta et fa un fidel de l’església però no un creient.

   Si llegiu l’Evangeli veure les vegades que Jesús demanava la fe a tots els que guaria: els deia la teva fe t’ha salvat, (Mc 5,34; 10,52) que es faci en tu segons has cregut... (Mt 9,29). Volia no sols guarir els malalts de les seves afectacions, sinó també convertir-los en persones que saben que poden construir el món nou sense poder, ni privilegi, ni prestigi. Per això encara en l’Evangeli veiem que Jesús diu i repeteix a tot moment que no tinguin por. Què més voldrien els poderosos que infondre aquesta por que fa més submisos els pobres!!! On hi ha por es perd la fe que vol que tinguem Jesús, el nostre Mestre.

   Si voleu contemplar Jesús mateix crucificat és un exemple d’un pobre que ha remogut el món.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XVII de Durant l'Any
25 de juliol de 2010