diumenge, 5 de desembre de 2010

LA SEGONA VINGUDA DEL "FILL DE L'HOME"

   Aquest llenguatge sovint ens intriga i se'ns acut una mena de cataclisme o potser una nova arribada triomfal de Jesús al món. Ni una cosa ni l'altra.

   Ho sabem prou que Jesús arriba al món a Betlem fet un infant, indefens, i innocent. Tan proper a nosaltres que el vam poder veure caminant per Palestina, guarint, estimant i en comptes d'espantar-nos va morir ell per nosaltres perquè no fóssim nosaltres els sacrificats. Amb la resurrecció va transmetre'ns la pau, dient i repetint que «no tinguem por» i que «la pau sigui amb vosaltres». És la primera vinguda de Jesús.

   Però ens van anunciar una segona vinguda (Ac 1,11) que podem esperar amb el cap ben alt perquè «el nostre alliberament s'acosta» (Lc 21,28).

   Quina és aquesta segona vinguda del "fill de l'home"? És el mateix que demanem en el Parenostre quan repetim "vingui a nosaltres el vostre Regne".

   Diem que "el fill de l'home" ve quan el món canvia de rostre. Llavors Déu regna sobre el planeta. Quan? Quan desapareguin, per exemple, el milió dues-centes mil nenes víctimes actualment del tràfic de persones en la terra; quan no hi hagi un percentatge enorme de persones que han de sobreviure amb un euro al dia; Déu es farà present quan no existeixi un negoci de 600 milions de dòlars de la prostitució cada any i quan no hi hagi el tràfic de més de 40.000 dones i nenes (de l'Equador, del països subsaharians, de l'Europa de l'Est) portades a Espanya on encara hi ha una gran demanda.

   La segona vinguda del "fill de l'home" serà cosa nostra quan no sols ajudem els pobres sinó que els convencem que ells són i poden ésser salvadors d'aquest món, car ells molt sovint estan molt més néts de poder, de privilegi i de prestigi.

   Sembla una tasca gairebé impossible però més difícil ho tenia Jesús en el seu temps quan es va fer present. El profeta Isaïes, set-cents abans de Jesucrist, que vivia en un món de dominis, intrigues i morts, anunciava un temps que de les espases en faríem arades i fals de les llances (Is 2,4).

   Qui havia de pensar, al acabament de la segona guerra mundial, que França, Anglaterra i Alemanya s'unirien en un "mercat comú" que impedeix més guerres entre aquestes nacions renyides de temps immemorial? I en aquest mercat comú ens hi hem afegit posteriorment una vintena de països més. Qui havia de pensar que la mateixa Rússia, aquesta setmana passada, parlaria d'unir els seus exèrcits per fer una Aliança militar amb l'Atlàntica, no tant per sumar armaments sinó per eliminar les amenaces mútues? Queda molt per fer, però són passos importants.

   No oblideu aquelles paraules de Jesús quan diu: A l'hora menys pensada arriba (el moment del) fill de l'home (Mt 24,44). El moment del fill de l'home serà aquest temps, que ja va arribant, en què les persones siguin tan importants que la vida d'una sola persona valdrà més que els diners, la política, els exèrcits i que la mateixa església.

   Estem lluny encara de la pau mundial, però l'Esperit del Senyor està sobre tots nosaltres i per això preguem, especialment en aquests dies del Nadal que "vingui ben aviat la nostra Redempció" que és la segona vinguda.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II d'Advent
5 de desembre de 2010