diumenge, 13 de febrer del 2011

QUAN PARLEM DE NOSALTRES MATEIXOS, MALAMENT!

   Un locutor que transmet un partit de futbol es rebaixa quan parla d'ell mateix en comptes de dir-nos el que passa al camp, i mira que passa sovint!

   També un predicador que parla d'ell en comptes d'anunciar Jesucrist. Això mateix ho podem dir d'un polític o d'un cantant.

   El servei als altres és la principal tasca d'un locutor, d'un predicador, d'un polític o d'un cantant.

   Ens enganyem quan veiem tot de gent rient les gràcies al rei, a un bisbe, a un polític o un famós qualsevol. Els que riuen les gràcies són aduladors , que mai no en falten, i enganyen perquè converteixen els famosos en més creguts i per altra banda aquests són poc estables perquè demà aniran al darrere de l'altra figureta que els posin al davant.

   Si llegiu l'Evangeli us adonareu que Jesús mai no parla d'ell com no sigui per remarcar les funcions que li han estat encomanades.

   Diu «jo sóc el pa» per remarcar que no fa altra cosa que respondre a la paraula del Pare (Jn 6,32), per això es fa pa; diu «jo sóc el pastor» per remarcar que ell té la funció de guiar-nos (Jn 10,11); diu «jo sóc la porta» perquè per ell podem entrar i sortir lliurement (Jn 10,9) i ens fa lliures en la religió.

   Sobre tot en l'evangeli de Joan Jesús no parla mai d'ell mateix. O bé escolta el Pare o bé respon al Pare, i referent a la gent o bé escolta la gent o bé respon a la gent. Ell està com desaparegut.
Els cristians quedem embadalits davant aquest Jesús que viu només per als altres i que s'adona que aquesta és la seva vida més pregona. Si descobrim aquest Jesús haurem entès què vol dir ésser cristians.
Sant Pau que no havia conegut personalment a Jesús havia assimilat molt bé aquesta funció de viure per als altres quan diu que «ja no sóc jo, és Crist que viu en mi» (Ga 2,20).

   Ens pot servir, per entendre això, aquella paràbola de les deu noies, la funció de les quals era fer llum en la negra nit quan arribés l'espòs a la festa. Les que no havien entès la seva feina principal i no havien preparat les seves llànties amb l'oli abundant per poder cremar en el moment que s'havien d'encendre, ja que la seva funció era fer llum, quedaren excloses de la festa de noces (Mt 25,1-13).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge VI de durant l'Any
13 de febrer de 2011