diumenge, 31 de juliol del 2011

ELS JOVES D’ALTRES LLOCS DEL MÓN

   A Madrid, del 15 d’agost en endavant, s’hi trobaran joves cristians de tots els indrets del món. El diumenge dia 14 assistiran a Missa els que hauran pernoctat a Navarcles i quedaran astorats de veure que no hi ha cap jove (o quasi cap) que participi de la Missa del diumenge.

   És que aquí som dolents i en altres llocs més bons? No va per aquí la cosa.

   Quan hi ha una deserció quasi massiva de tots els joves no podem córrer a dir quines són les causes. Segurament el primer que hem de fer és adonar-nos del trist paper que la nostre església ha fet en les dues anteriors dictadures (la del Primo de Rivera i la del Franco). Els actuals dirigents de la societat (mestres, periodistes, polítics) estan majoritàriament marcats per aquella connivència Església-Estat i, seguint la llei del pèndol, que es dóna en tantes coses de la vida, ara toca apartar-se, fins i tot els que són amics de la parròquia. Els joves, que estan a la que salta dels canvis de la societat, de seguida s’han apuntat a l’allunyament. Això es nota fins i tot amb els infants que, a l’escola, si diuen que el diumenge han fet d’escolans, se’ls en riuen. Per això els pares que sincerament voldrien que els seus fills s’acostessin a l’església es troben amb la resistència del mateix fill. Un nen o un jove difícilment pot nedar tot sol a contracorrent.

   Però això no passa pas a tot arreu. En el títol de l’article he posar “els joves d’altres parts del món” perquè hi ha països que ha succeït justament el contrari que aquí. Els règims que han governat han estat contraris o molt contraris a l’església fins a perseguir-la (com en el cas de Mèxic i els pobles d’òrbites comunistes). Molts joves actuals d’aquests països senten l’orgull de manifestar-se cristians.

   Amb això vull dir que un llarg temps d’església massa triomfant ha tingut conseqüències nefastes pel futur que ara vivim. Probablement hi ha altres causes d’aquesta situació, però els que vivim el moment actual no tenim tan fàcil analitzar el que passa com ho podran fer d’aquí a trenta o cinquanta anys.

   I què succeirà? Ja he advertit en articles anteriors que aquests joves sense gens ni mica de formació religiosa no seran capaços de donar respostes als principals reptes de la vida enfront d’aquells altres, àrabs sobretot o també joves d’extrema dreta, que porten des de la infància un adoctrinament.

   Diran potser que són partidaris de l’Evangeli sense haver-se’l llegit mai, ja que les escoles actuals recomanaran tota mena de clàssics menys l’Evangeli. Estaran buits d’una formació elemental per entendre la civilització que ens ha vist créixer i que ha marcat els valors que defensen fins i tot els ateus de la nostra societat.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XVIII de durant l'any
31 de juliol de 2011