Sabem que el que ens caracteritza als cristians és creure en el Crist. Però aquest Crist-Jesús és d’una altra època, d’un altre temps, d’un altre idioma.
Tampoc no trobeu estrany si dic que a Jesús no el podem imitar. Eren altres temps. Hauríem de començar per no dutxar-nos, anar probablement descalços a peu o amb burra amb una mica de sort.
Ho dic així d’exagerat perquè ens adonem que no el podem imitar.
Llavors què podem fer?
El que sí podem fer és caminar al seu costat com ho feien els deixebles d’Emmaus i escoltar-lo. Podem fer com els primers cristians, en els quals sovint ens emmirallem, que quedaren seduïts per Jesús, per la seva vida, per la seva mort conseqüent a la manera de viure i donar la cara. L’anomenaven “Senyor”. El tenien al centre de les seves vides. En els àpats, quan es reunien, el recordaven i repetien les seves paraules i escoltaven el relat dels fets que va realitzar en el curt temps de la seva vida pública.
Ells, tot i viure molt a prop en el temps ja no l’imitaven. Sant Pau va subratllat aquells trets interiors de Jesús que valen per a tots els temps:
- La confiança infinita en Déu com a Pare de Jesucrist.
- La seguretat en el Senyor.
- El perdó dels pecats.
- La certesa de la vida eterna.
- La puresa.
- La fraternitat.
I sabien que posseïen el mateix esperit de Jesús. Per això en comptes d’imitar-lo es preguntaven: “Que faria Jesús en el moment present? Com reaccionaria?”
Com veieu no l’imitaven, sinó que el feien reviure.
És el mateix que podem fer nosaltres avui. Quan participem d’una Missa escoltem el que ens diu l’Evangeli i el fem reviure reproduint aquell gest memorable que ens diu: “Jo em faig pa per a vosaltres”. I, en la Missa, combreguem, que vol dir que portem Jesús en el nostre interior. Amb paraules senzilles, nosaltres ens convertim en Crist. Som Crist com ho era ell. Som fills del Pare com ho era ell, estem oberts a tots els homes com ho estava ell i ens podem fer pa per als altres com ho feia ell. El fem reviure en nosaltres mateixos.
No és estrany que, de l’eucaristia del nostre poble, en surtin els que visiten els malalts i presos, els que destinen el seu temps gratuïtament a Càritas, els que porten ajudes als necessitats (sigui amb diners o amb menjar o roba). Són altres Crist vivents entre nosaltres i, gràcies a Déu, n’hi ha molts. El Crist viu en ells. No es estrany tampoc que a la nostra parròquia hi ha més de seixanta persones que llegeixen cada dia l’Evangeli del dia. És una manera d’iden-tificar-se amb Jesucrist. Acabo com he començat: Jesús era d’una altra època i no el podem imitar però sí que ens hi podem identificar.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge III de durant l'any
22 de gener de 2012