diumenge, 4 de març del 2012

EL DINER SENSE TREBALLAR

   Aquell que compra cinquanta entrades d’un partit de futbol que es preveu multitudinari per cinquanta euros i les ven per vuitanta es guanya set-cents euros sense treballar. És tan injust com el que compra avui unes accions a la borsa i les ven al dia següent a un altre preu. Els que fan això a l’engròs són els grans estafadors perquè viuen de l’es peculació que és com dir que viuen dels moments de feblesa dels pobres. Tothom sap que si una empresa acomiada una colla de treballadors veurà com les seves accions pugen. Els especuladors estan a l’aguait i compren al moment que saben la notícia, per guanyar-hi al cap de pocs dies. A més tenen l’avantatge que en cap moment veuran el rostre dels acomiadats. Es pensen, inconscients, que no fan cap mal a les famílies dels exclosos del treball però tenen bona part de culpa. El mateix passa quan un país bombardeja els seus propis conciutadans. No sols hi haurà una colla de morts sinó que la indústria que els proporciona les armes pujarà perquè els beligerants hauran de comprar-ne de noves. Resultat, que molts dels rics més rics, no els que tenen empreses per treballar, sinó els que especulen amb el diner, no treballen. En tenen prou a comprar i vendre accions a la borsa i tenir un telèfon a mà per donar ordres de compra-venda. Estan a l’aguait, com he dit. Amb altres paraules, viuen de l’especulació. Ni han de veure el rostre de les famílies que han quedat sense treball, ni tampoc els enterraments dels que han caigut esventrats per les bombes que ells han subvencionat amb les seves accions.

   Molt sovint som nosaltres mateixos que tenim els diners en alguna caixa demanant que si us plau rendeixin i no sabem que contribuïm a l’ensorrament dels més pobres. És la perversió del sistema criminal actual. Podem fer mal sense veure el rostre de les víctimes.

   En temps del Nou Testament hi havia uns vividors que devien viure a base de paraules i d’enganys. La 2a carta als Tessalonicencs els diu: De fet, quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta norma: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». És que sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats, sense treballar i ficant-se on no els demanen. A tots aquests, els manem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen (2Te 3,10-12).

   El llibre d l’Apocalipsi fa una denuncia semblant contra els que han perjudicat greument els més pobres i els anomena els “destructors de la terra” i anuncia la seva perdició amb un himne que reprodueixo:

«Gràcies, Senyor, Déu de l'univers,
el qui és i el qui era,
perquè ja has pres el teu gran poder
i has instaurat el teu Regne.
Les nacions estaven furioses,
però ara ha arribat el dia
de la teva indignació;
ha arribat l'hora de judicar els morts,
de recompensar els teus servents
els profetes, el poble sant
i tots els qui veneren el teu nom, petits i grans,
l'hora de destruir els destructors de la terra»

Ap 11,17-18

   Tot el llibre de l’Apocalipsi és una descripció, semblant al quadre de Guernica, dels desastres que ens fem els uns als altres; però acaba amb uns quants signes d’esperança en què descriu com el Senyor va vencent tots aquells que destruïen els pobres i els anuncia una ciutat nova on no hi haurà ni plors ni dolor.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II de quaresma
4 de març de 2012