diumenge, 26 de gener de 2014

LA MAJORIA DE VOTS

   La democràcia es fonamenta en la majoria de vots per veure qui ha de governar i quines lleis s’han d’establir. No hem de confondre’ns, perquè la majoria de vots no vol dir, ni de bon tros, la veritat. És un sistema de governar i de legislar perquè no ens matem els uns als altres. Ni la constitució, ni cap de les lleis no són pas dogmes de fe.

   Posaré un exemple de l’antigor i dos de l’actualitat.

   En temps antic, quan hi havia esclavitud, les lleis establien les condicions dels esclaus, quines obligacions tenien i quins càstigs havien de rebre en cas d’haver fet algun delicte (llegiu el codi d’Hamurabi i la mateixa Bíblia). Avui ens repugnarien aquelles lleis que donaven per fet que l’esclavitud havia d’existir. Perquè hi eren? Perquè la majoria de la gent les donava com a bones. Ja es veu que la democràcia és molt feble perquè va variant d’un temps a l’altre.

   Ara dos exemples de l’actualitat.

   Un és el del tractament que han de tenir els membres d’ETA. Si el legislador fos cristià de cor, fonamentaria les actuacions amb el perdó i la reconciliació i en canvi les lleis són extremadament punitives i no volen sentir parlar de recuperar persones, ni tampoc del perdó, que sempre ha de passar per aixecar el caigut (d’una i altra banda) i reconciliar els enemics. Les lleis estan molt allunyades del que creiem els que volem seguir l’Evangeli. Jo personalment em sento molt a contracor quan veig que una majoria de la població estaria per acabar de destruir les persones que pertanyen o tan sols han col·laborat amb el grup etarra. Repeteixo que el perdó i la reconciliació no consisteixen a treure’ls de la presó com molts es pensen. Fins i tot em lamento que molts eclesiàstics descuidin l’Evangeli i se sumin al desig d’aplicar càstigs.

   L’altre exemple és el del tractament legal de l’avortament. Des de l’Evangeli i l’amor a la vida, que tant defensen els partits d’esquerres, l’avortament és una bestiesa. També des de l’Evangeli la llibertat de la dona i la seva garantia psicològica són uns dons preuats. Una altra cosa és la sensibilitat de la població del nostre país molt favorable a l’avortament, que vol que els legisladors el permetin (i alguns fins i tot que el fomentin). El cristià ha de saber parlar sense rotunditat, ja que no estem mai segurs del que defensem i la veritat qui sap qui la té, però ha de saber dir que, triar per triar, s’hauria de salvar la vida del nadó i la llibertat i la salut de la mare. Tots dos valors: l’un i l’altre. Un creient ha de saber dir que una cosa no ha d’excloure l’altra. El debat arriba a fer riure quan els fonamentalistes de dretes només veuen la vida del nadó i els fonamentalistes d’esquerres només veuen la llibertat de la dona. La confrontació seguirà mentre hi hagi aquests fonamentalismes.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge III de durant l'any
26 de gener de 2014