EL VUITÈ: NO MENTIRÀS

    Jesús va dir: «Que el vostre llenguatge sigui sí quan és sí i no quan és no. Tota la resta ve del maligne» (Mt 5,37).

    Algú ha mentit amb paraules gruixudes dient-nos que “la crisi s’ha acabat”. A simple vista ens adonem que, al menys la crisi ecològica, continua, i la del repartiment desigual, també. I no són poca cosa. Vol dir que ja no hi ha ganes d’arreglar aquestes.

    Suposem que la crisi ha acabat. Com queden els salaris? Doncs hem retrocedit trenta anys perquè, quan diuen que s’han creat o que es crearan nous llocs de treball, no aclareixen que són temporals i que molts han d’acceptar uns sous tercermundistes. Això passa perquè el preu del producte ja no depèn del treball sinó de l’especulació. Vol dir que la persona ja no compta, sinó que el que compta és el guany, el que Jesús en diu «el diner que és enganyós» (Lc16,9). S’ha acabat la crisi, però molts dels que tenen una professió saben que s’hauran de conformar a treballar en el que sigui i no pas en allò que saben. La joventut es veu abocada a acceptar llocs de treball pràcticament gratuïts i innombrables persones es posaran a la fila de l’atur per aconseguir, amb sort, treballs polivalents.

    També es notarà la fi del suposat malson, perquè molts estudiants de carreres superiors quedaran exclosos per manca de recursos i perquè la salut no estarà a l’abast de tothom i les administracions ens cobraran per cada servei.

    Els serveis bàsics, com l’aigua, la llum, el telèfon... han quedat fixats tan alts, que a una persona amb una pensió mínima o un sou bàsic no li quedaran recursos per menjar amb dignitat. Per això avui tot són invitacions a fer-se assegurances de salut i de jubilació. Aquesta mena d’empreses asseguradores ja compten que amb la fi de la crisi quedarem desvalguts.

    El qui ha dit que la crisi és cosa del passat ho pot dir perquè està situat en el grup mínim dels que han guanyat molt i han tret enorme profit de tot plegat.

    Si la cosa no canvia, la societat civil haurà d’establir encara per molt temps campanyes de recollida d’aliments i recursos en favor d’aquells a qui no els arriba per menjar i dels que, a manca de treball, durant tot aquest temps hauran de sobreviure de la caritat de l’estat o dels ajuntament perquè, de l’atur de llarga durada, els haurà quedat una jubilació realment minsa.

    Sortirem de la crisi més pobres i desiguals, però també avergonyits i resignats.

    Tot això no ha estat casual, sinó que es fruit d’un projecte diabòlic. Haurem de recuperar aquelles paraules del Senyor que deia: «Tinc compassió d’aquesta gent que van malmenades i abatudes com ovelles sense pastor» (Mt 9,36). Ara que segons els grans dels governs “la crisi ja és història” ja sabem com acabarem, anant bé. Doncs, ens han mentit.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II després de Nadal
4 de gener de 2015