diumenge, 31 de maig del 2015

LA GRANDESA I LA FEBLESA DE LA DEMOCRÀCIA

Haureu observat que els països de religió protestant generalment tenen una democràcia més consolidada que els catòlics i que els catòlics la tenen moltíssim més que els musulmans.
No és estrany, perquè les religions per bé o per mal han configurat els pobles i la seva manera d'ésser. Tot amb tot, la democràcia no és pas un déu.
Els catòlics tenim generalment una democràcia més feble de manera que la gent majoritàriament es passa d'un partit a l'altre per un personatge que ens sedueix amb paraules boniques, sense projecte. Ja hem vist que fàcilment pot aconseguir gran quantitat de vots. Al meu entendre ha influït i encara influeix molt l'estructura de segles d'una religió amb un excés de protagonisme dels dirigents (Papa, bisbes, capellans). Això ha produït una infantilització de la població.
La població més infantil és més vulnerable al darrer predicador que s'emporta multituds amb quatre paraules (encara que això no els treu pas la legitimitat). El papa actual, que tanta gent elogia, no s'escapa del nostre ancestral costum de convertir-lo amb ídol. Continuem infants. No és estrany que molta gent lúcida del nostre poble, sobre tot dels que s'autoanomenen progressistes, blasmin contra l'església. S'adonen que aquesta estructura tan piramidal ha influït en el menyspreu de la majoria de la població, sobre tot de les dones. Veuen que, en la majoria de les parròquies, la gent compta molt poc.
Les esglésies dels països protestants i evangèlics no han tingut ni de bon tros l'exaltació dels dirigents (com fem els catòlics) i això fa que el poble tingui més protagonisme. Aquest protagonisme es manifesta amb la possibilitat de votar i elegir els dirigents de les esglésies, i també els polítics.
Alguna vegada he dit que vaig tenir l'honor de participar en un congrés internacional de luterans a Buenos Aires, al començament dels anys setanta (jo era l'invitat catòlic), i em van haver de presentar el màxim dirigent mundial d'aquella església que era un norueg perquè anava vestit com tots i ningú li rendia pleitesia. Quan els dirigents s'abaixen, el poble té l'oportunitat de créixer.
Cal reconèixer que l'Alemanya de Hitler va ésser una excepció en el món protestant, però ho va pagar molt car.
Parlant de la democràcia queda un apunt referent al món islàmic. La seva religió és del tot piramidal, de manera que la gent encara compta menys, i això fa, al meu entendre, que funcionen molt millor els països amb uns governs dictatorials. Això és així perquè aquests mateixos governants són també els dirigents de la religió i els que trien els imams de les mesquites. Si heu estat en algun d'aquests països haureu vist com els minarets i les invitacions a la pregària proclamades amb grans altaveus ocupen l'espai i el temps de tota la població, fins i tot en les hores nocturnes. No ens deixem enganyar veient multitud d'homes fent la mateixa pregària pública sobre estores en unes hores determinades. Tanta uniformitat no és pas senyal de llibertat ni tampoc preludi de cap democràcia. Egipte, ara que ha intentat fer votar la gent, no és cap referent, perquè els guanyadors d'aquesta democràcia estan dictant penes de mort contra els que els havien precedit. Vol dir que, tot i ésser un govern sortit de les urnes, és un país en mans de dictadors.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la Festa de la Santíssima Trinitat
31 de maig de 2015