dimecres, 10 de febrer de 2016

ELS GRANS PECATS COL·LECTIUS

Un dia sí i un altre també sentim dir que una determinada ciutat ha estat assetjada per algun exèrcit i passa molts dies sense poder rebre provisions. Les televisions ens avisen perquè cal mobilitzar-se i demanar permís per enviar-los subministres bàsics (farina, gra, sabó…). En aquests cassos els exèrcits, que tindrien sentit si fossin àngels de la guarda per protegir els febles, han distorsionat la seva finalitat (mirant-ho des del Pare de tots) i es posen al servei d'una facció matant o fent morir de fam tots els habitants d'una ciutat. Recordeu aquella resposta de Joan al Baptista quan uns soldats li demanaven què havien de fer: Llegim en l'Evangeli de Lluc: Uns soldats li preguntaven: «I nosaltres, què hem de fer?» Els va respondre: «No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada». (Lc 3,14). Encara els exèrcits actuals cometen un altre gran pecat que consisteix a tirar enormes bombes contra poblacions que no serveixen per matar els soldats enemics que ja estan sota cobert quan les veuen venir, sinó que destrossen les vivendes de la gent innocent i els maten, perquè són els darrers de poder accedir als refugis ja ocupats pels soldats. De manera que en el món tecnològic actual cada vegada serà més segur afiliar-se a un exèrcit que no pas viure desprotegits en la ciutat (dones i nens sobre tot). Els inductors (que són els governants dels països bel·ligerants) seran jutjats severament per haver menyspreat la vida dels pobres i dels petits, i els soldats (em refereixo als de més alta graduació) també seran responsables d'executar unes ordres que uns altres els han donat des dels despatxos.

Un altre gran pecat col·lectiu consisteix a organitzar l'economia d'un país de manera que els pobres paguin els disbarats que han fet els que "guarden els diners dels pobres". Cada dia es destapen cassos de gent que s'ha enriquit desmesuradament. No val a dir que, amb judicis i recursos, els afectats recuperaran els diners que han perdut per enganys d'enginyeria financera o per hipoteques, perquè entre tant han hagut de tancar la botiga, deixar el pis on vivien, no han pogut donar estudis al seus fills i molts han hagut d'acudir a les entitats de beneficència per poder menjar. Si hem de cercar culpables n'hi ha molts, mirem sobre tot els programadors d'aquestes malvestats i aquells polítics que, veient que això succeiria, els han deixat fer. Els que coneixem la situació de la gent que està en el nivell més baix sabem que els salaris són inestables (precaris) i són molt més baixos (des del punt de vista del poder adquisitiu) que els de fa deu anys. De manera que és ofensiu sentir dir que "el país va bé". Se suposa que saben que estan mentint i saben també que han salvat els grans a base de menjar-se els petits. La gent s'adona que se'ls està dient grans mentides i queden desencantats dels polítics.

Hi ha una paràbola de Jesús que fustiga contra els que banquetegen mentre no s'adonen del pobre que ha de satisfer la fam amb les engrunes que cauen de la taula del ric (Lc 16,19-31). En la nova vida Déu i Abraham es posen del costat del que ha sofert.

Hi ha encara uns altres grans pecats col·lectius que s'han perpetrat contra els països més empobrits (sovint amb molts recursos de mineria). Les grans multinacionals s'han apoderat dels millors productes dels països pobres (mineria, fusta, cafè...), els han promès el "zero coma tant per cent" (que no compleixen) i deixen que la població d'aquell país miserable passi gana.

I nosaltres? Nosaltres també cometem un pecat col·lectiu mirant cap a un altre costat, ocupats com estem amb les grans aglomeracions de masses (futbol, recitals de cantants i conjunts famosos...) que, semblantment a l'antiga Roma, ens distreuen. Mentre mig món està assetjat, ple de refugiats, passant fam i deportacions, l'altre mig (que som nosaltres) ens ho passem majoritàriament divertint-nos sense veure que entre nosaltres també hi ha pobres.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge V de durant l'any
7 de febrer de 2016