diumenge, 25 de setembre de 2016

ELS POPULISMES VAN A L'ALÇA

Què volem dir quan diem "populismes"? Segons el papa Francesc son populismes «quan el poble es comporta com una massa arrossegada per les forces dominants» (EG 220). És a dir, quan al poble ja li està bé que un de sol pensi i faci decantar l'onada. Això val per les dretes que en aquest moment van augmentant en vots d'elecció en elecció, sobre tot al pobles del nord d'Europa, i també val per les esquerres ja que els països més tirans de les esquerres (Corea del Nord, per exemple) no tenen en compte en cap moment res del que la gent pugui dir ni opinar.

Es dóna que quan més oprimit i estomacat estigui el poble, més gent permet que els altres el dominin. Per això no sempre una concentració de multitud significa ànsia de llibertat. Sovint són gent que, com xaiets, van responent allò que els que dicten les seves conductes els van fent d'apuntadors.

Constatem que avui perden adeptes els partits que han obert les fronteres per acollir gent que han hagut d'emigrar a d'altres països, sigui per persecució, sigui per la fam o per les guerres. Aquesta gent emigrada generalment són pobrissons que un dia poden aixecar el cap i identificar-se amb tots nosaltres. Uns pocs (un percentatge molt ínfim) poden ésser gent indesitjable i fins i tot terroristes camuflats. Però, es que no ha gent indesitjable entre els nostres conciutadans nascuts aquí?

Si contemplem els evangelis i els relats que ens han arribat de Jesús veurem com, al començament de la seva predicació, quan encara no el coneixen, van anar darrere d'ell buscant algú que els anés dictant el que havien de fer. Però quan van veure que Jesús predicava i es posava al davant dient-los que cal fer-se pa per als altres (Jn 6,35), el van abandonar de manera estrepitosa (Jn 6,60.66) i el van deixar sol. Una altra multitud, aquesta vegada dels benestants de Jerusalem (els que vivien del temple, de les ofrenes i de les festes multitudinàries) van comprovar que Jesús no era gens partidari de les ofrenes, que eren animals sovint grossos per sacrificar a l'altar; deia: «el que jo vull és amor i no ofrenes» (Mt 9,13). Ni tampoc era partidari dels donatius molt visibles; deia també: «Quan facis almoina no ho anunciïs a toc de trompeta com fan els hipòcrites a les sinagogues» (Mt 6,2). Atiada pels organitzadors de la societat, aquella multitud, la de Jerusalem, la que vivia de les peregrinacions, que eren els turistes religiosos, que portaven ofrenes de qualsevol lloc del món, va clamar demanant que el crucifiquessin.

Els dos casos són semblants. O bé una multitud que cerca uns dictadors que els diguin el que ha de fer (i Jesús no es presta a aquest joc) o bé una altra multitud, la de Jerusalem, que escolta els que manaven en la societat que deien que, amb la predicació d'aquell home, la gent es quedaria sense la font de recursos.

Quan la gent aplaudeix i vota un polític populista es conforma amb les engrunes que els reparteix i es creu les promeses que no complirà, i li perdonen. Per això, entre els partits més populistes es donen més casos de corrupció, ja que la gent que els vota no ho té gaire o gens en consideració. Què els prometen a canvi? Per una banda els asseguren que, si governen ells, deslliuraran el poble d'emigrants, i per altra banda fan una atenció detallada d'alguns pobres de la població.

Si renunciem als emigrants reneguem dels nostres pares, avis i besavis que van venir a aquesta terra a la recerca de pa i van ésser acollits pels avantpassats que els van donar treball i amistat.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXVI de durant l'any
25 de setembre de 2016