diumenge, 9 d’abril de 2017

L’ECONOMIA (TAL COM ESTÀ) MATA

Aquesta frase tan contundent no és pas meva. És del Papa Francesc. Mata per dues raons:

  1. Els que més diners fan no treballen
  2. I als que més treballen no els arriba per acabar el mes. Sense comptar una gran quantitat de gent que són exclosos o descartats, aquells que no compten ni per treballar ni per menjar.

Tornem-hi:

  1. Els que fan més diners no treballen. És un sistema pervers en el qual gairebé tots hi estem apuntats. El que té diners, perquè els han guanyat els pares o per una loteria o per la raó que sigui els inverteix en usura (en diuen interessos). En guanya sense haver de fer res. Només calcula on més rendiran sense importar-li el més mínim d’on li ve el guany. Pot venir d’una explotació infantil en algun altre país, o d’un acomiadament massiu de famílies… tant se val. Els diners tot sols guanyen, i ja n’hi ha prou. El més probable és que, quan més rendeixin, més tenen les mans tacades de sang o de suor.

La gran economia s’assembla molt a aquest tipus d’ocupes (no tots fan el mateix) que amb el preu d’un pany, un martell i un tornavís, es fan amos d’una casa d’altri i a l’endemà se la venen, com si fos seva, lliurant la nova clau a un que cerca pis. Negoci rodó. Han fet diners només amb paraules.

Això, que a molts ens sembla execrable, és molt semblant al que han fet els que més tenen. Primer han acumulat diners i després ens els venen com si fos un producte. El resultat és el mateix: es guanyen la vida amb paraules, sense treballar.

  1. A molts dels que més treballen, sobre tot els que últimament han entrat al mercat del treball, no els arriba per completar el mes. Ja no esmento els que no han trobat treball sigui per malaltia, sigui per l’atur, sigui pel menyspreu (aquests darrers són els “sobrants”). Per això podem dir que l’economia (tal com la tenim muntada) mata. Si tot això no acaba amb un bany de sang és perquè hi ha molta solidaritat entre les famílies.

Davant de tot això ens sentim molt petits, incapaços de respondre, perquè qui som nosaltres per enfrontar-nos amb els grans? Doncs som responsables de la nostra administració i de la relació que tenim amb els que ens envolten.

Com veieu l’arrel de l’economia que mata és que tanta gent (els que poden i tenen més) guanyen diners només amb paraules: són els interessos dels préstecs que es converteixen en usura.

En el judaisme, els islàmics i a la primera església hi ha paraules molt dures per parlar de la usura que molt aviat es converteix en l’aprofitament de la necessitat de l’altre per l’enriquiment propi. Trobem a l’Antic Testament frases com aquestes:

Presta sense usura i sense cobrar interessos, defuig de fer-se còmplice de la injustícia i dóna sentències justes en els plets (Ez 8,18).

I aquesta altra:

El qui oprimeix els pobres i els indigents, roba, no restitueix les penyores als deutors, posa la confiança en els ídols repugnants, cosa abominable, presta a usura i cobra interessos, aquest fill no viurà pas: certament morirà, perquè ha comès totes aquestes abominacions i ell mateix serà responsable de la seva mort (Ez 18,12-13).

Si això no ens interpel·la és que hem perdut el sentit del pecat i trobem tan natural aquest sistema que, si poguéssim, faríem el mateix.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de Rams
9 d'abril de 2017