Aquesta setmana s’ha celebrat a Fàtima, amb una trobada multitudinària, els cent anys de les aparicions de la Mare de Déu a tres pastors.
Es podria donar el cas que els científics donessin explicacions a les suposades aparicions a Fàtima, a Lurdes o a Metjugorje? Doncs sí, però no passaria res perquè en cap moment l’església ha dit que els cristians haguessin de creure en aquestes coses.
No passaria res perquè les conseqüències que s’han anat produint van molt més enllà de les aparicions. Aquests santuaris s’han anat convertint en centres de pregària, de trobades multitudinàries de gent que ajuden a moltes persones perquè, els pelegrins que hi van, se senten envoltats de molta altra gent que prega; fomenten la pregària col·lectiva i els cants de multituds, porten malalts i donen coratge a la gent...
Els creients, per creure, ja tenim prou amb el “Crec en un Déu” i sobre tot la vivència de Jesús, el Crist, en qui hi veiem la imatge del Pare.
Cada un de nosaltres som diferents, per això hi ha cristians que en tenen prou de saber que en la trobada de la celebració de la Missa hi ha la presència del Crist enmig de la comunitat ja que “on hi ha dos o tres reunits en el nom de Jesús allà hi és present” (Mt 18,20).
Però hi ha altres cristians necessiten manifestacions sorolloses de multituds com les d’aquests santuaris o van a Montserrat alguns cops l’any per sentir-se envoltats de molta altra gent que prega.
Els joves dels nostres pobles també molt sovint han de fer sortides de cap de setmana per escoltar un cantant i vibrar amb una multitud d’altres joves. Altres adults cerquen això entorn del futbol tant si van a l’estadi com si es troben en un establiment per veure el partit junt amb altres que també cridaran el gol.
He posat aquests exemples perquè la condició humana, de vegades, requereix aquestes trobades de gent per animar-nos.
Encara en trobem d’altres que els agrada el silenci i la lectura. Hem de saber comprendre que cada persona és diferent d’una altra i requereix una experiència diferent.
Hem d’ésser comprensius amb els que necessiten trobades multitudinàries perquè no en tenen prou amb el silenci i la pregària feta en la intimitat.
Jesús diu que «pels fruits els coneixereu» (Mt, 7,20). Si un creient dóna pa a qui té fam, aigua a qui té set, visita els malalts i presos, acull els pelegrins... (Mt 25,31-40) tant és que li agradin les trobades de molta gent com les de Lurdes, Fàtima o Montserrat o que no li agradin perquè prefereix el silenci, perquè realitza allò que és fonamental: es converteix en seguidor de Jesucrist. Com diu Jesús al fariseu que li havia preguntat què havia de fer per obtenir la vida permanent: «Fes això i viuràs».(Lc 10,37).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge VI de Pasqua
21 de maig de 2017
El més indestructible dels miracles és la fe humana en ells
Johann Paul Friedrich Richter —Jean Paul— (1763-1825)
Escriptor i humorista alemany