diumenge, 2 de juliol de 2017

CONTEMPLEM JESÚS

No oblidem que “ésser cristià” no consisteix precisament a complir unes normes, com massa gent es pensa, sinó a fer-nos seguidors (deixebles) de Jesús.

Si ens aturem a contemplar la vida de Jesús ens ha de sorprendre quina atenció tenia amb cada una de les persones amb les quals s’anava trobant. Estava, sobre tot, atent al sofriment de cada persona. Per ell el més important era aquella persona que tenia al davant. Més que el mateix grup dels dotze (l’església) als que molt sovint els havia de recriminar que no tenien en compte el sofriment de la gent. Arriba a dir-los, quan ells volien fer baixar foc del cel contra els samaritans: «no sabeu de quin esperit sou» (Lc 9,55). L’existència de Jesús és plena de detalls d’humanitat envers cada persona que se li posava al davant, sobre tot amb els que sofrien. Quan parlava amb algú semblava que no hi havia ningú més que ell i sintonitzava amb la seva vida i els seus desigs més profunds.

Mirem alguns exemples:

Oferia aigua viva a la samaritana per calmar la seva set, set de trobar una sortida a la seva vida, ella que preguntava on havien d’adorar Déu (Jn 4,14).

Compadit de la pecadora que el comprometia mullant-li els peus amb les llàgrimes i eixugant-los amb els cabells, fa un elogi de l’amor que ella està demostrant (Lc 7,36-40).

Un altre lloc on es veu el detall de Jesús envers la persona és la trobada amb Natanael al qual li dedica un gran elogi dient-li que és fidel complidor de la llei, un jueu amb tota regla (Jn 1,48-50).

Paraules d’ànims als pobres, a qui veia com “ovelles sense pastor” (Mt 9,36),

Amb els que ploraven (Lc 7,13),
 

Amb els perseguits a causa de la injustícia del món…
 

A tots els anava repetint que el Pare està del seu costat (Mt 10,29).

Les primeres comunitats de seguidors de Jesús seguien fent el mateix que Ell, de manera que procuraven que, entre ells no hi hagués cap pobre i ajudaven cada un segons les seves necessitats (Ac 4,34-35).

Amb aquesta manera d’actuar eliminava la por a la qual estan sotmesos massa sovint els oprimits, fins a dir-los: «No tingueu por dels que maten el cos però no poden eliminar l’esperit» (Mt 10,28).

Els que el volem seguir hem de saber prioritzar, com Ell, primer el sofriment dels homes i dones i després l’amor a l’Església i als que ens acompanyen.

Nosaltres massa sovint caiem en la temptació de defensar l’església abans que els homes i dones que sofreixen.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XIII de durant l'any
2 de juliol de 2017