diumenge, 26 de novembre de 2017

JESUCRIST REI DEL UNIVERS

Aquest article es va publicar originalment al full parroquial del diumenge 23 de novembre de 2008.

Poca gràcia deu fer als republicans la commemoració d’aquesta festa. Es va instituir quan els reis eren catòlics i dir que Jesucrist era rei els feia quedar ben parats. Un altre a la colla.

Tot amb tot, el reialme de Jesucrist és molt diferent, del tot diferent. Ja es veu quan contemplem una imatge del Sant Crit (crucificat). Quina mena de rei és aquest home condemnat a mort, burlat, impotent davant de tot aquell que passa?

Sant Ignasi de Loyola ens el presenta com a capdavanter en la “meditació de les dues banderes”, vol dir com un que ens invita a seguir pel camí que ell va anar, a trobar el Pare com ell el veia, a estimar els germans com ell els estimava i mirar endavant sense por com ell mirava. Qui es decideix a seguir-lo d’aquesta manera vol dir que el reconeix com a rei.

Amb la seva vida ens indica el camí que haurem de fer si decidim posar-nos darrere d’ell.

  • Com Ell, reconeixem que tant com tenim ho hem rebut del Pare del cel, que no tenim cap altre mèrit nostre com no sigui el d’haver-nos deixat estimar. Això ens fa humils i nets de cor, que no vol dir bons. El net de cor és transparent i sap reconèixer el que té i el que li han donat els altres. «Benaurats els nets de cor perquè veuran Déu» (Mt 5,8).
  • Com Ell, passem pel món veient els més castigats per l’actual sistema econòmic i social i ens aturem a escoltar-los i compadir-los. Reconeixem Jesucrist com un rei que es fa imitar. «Benaurats els compassius perquè seran compadits» (Mt 5,7).
  • Com Ell, ens movem sense por, encara que sovint aquesta opció ens costa sofriments. Sabem que la mort és la culminació del treball i entrega que hem anat fent a la terra. No ens fa por la benaurança de la pobresa que diu: «Feliços els pobres en l’esperit que d’ells és el regne del cel» (Mt 5,3).

Potser a algú no li agradi que anomenem Rei a Jesucrist, però la seva reialesa és tan diferent a la dels altres reis que corren (tant en els temps actuals com en els passats) que no hi ha pas perill de confusió.

Ens confondríem si, com en els anys quaranta i cinquanta, féssim unes processons pels carrers aclamant el reialme de Jesucrist que s’imposa per les places i avingudes i que omple d’honors tots aquells que se li acosten. Quan algú es fa amo del carrer està proclamant un reialme diferent del de Jesucrist que «va portar les nostre febleses i carregà damunt seu les nostres malalties» (Mt 8,17).

El tron del Rei i Senyor nostre, que venerem, és la creu des d’on, «enlairat de damunt la terra, atreu tothom cap a ell» (Jn 12,32).

Podem continuar recitant amb confiança el Parenostre en el que resem «vingui a nosaltres el teu regne», perquè és una altra mena de regne.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de Jesucrist, Rei de Tot el Món
26 de novembre de 2017