diumenge, 25 de febrer de 2018

EL DARRER ARTICLE DE MOSSÈN ESCÓS

Mossèn Josep Escós i Sarsanedas ens ha deixat. Després de batallar amb la greu malaltia que l’anava consumint, ha anat a trobar-se amb el Pare del que tantes vegades ens va parlar a Missa i fora. El trobarem a faltar molt.

Ens ha deixat més tristos i una mica més savis, i això segur que ho corroborarem els que diumenge rere diumenge llegíem l’article que ell, incansable en el seu afany d’ensenyar i evangelitzar, publicava al full parroquial. La meva dona i jo érem els primers a llegir-lo. La Rosa li feia la primera correcció (generalment eren faltes d’escriptura, a tots ens passa quan teclegem un text…) i després jo li feia una ullada a l’hora de dissenyar i maquetar el full per acompanyar el seu escrit amb una imatge aclaridora. A vegades ho aconseguia, a vegades no tant i a vegades ni m’hi aproximava... però ell mai va criticar cap dels meus dibuixos, fotos i/o muntatges. Com tampoc mai va dir res en contra de la meva manera de maquetar ni dels afegits que havia de fer, a vegades, per omplir el buit del full…

Els seus articles estaven plens de fe i de vida. De vida perquè ens parlaven de fets quotidians, de gent propera, d’esdeveniments d’actualitat… i de fe perquè sempre ens remetia als textos sagrats, a algun passatge de la Bíblia i, sobre tot als del Nou Testament. Era biblista i es notava amb la passió amb què comentava l’Evangeli, donant-nos dades de la vida quotidiana de Jesús, presentant-nos-el com una persona del seu temps, amb inquietuds molt humanes, preocupat pels problemes del proïsme. Potser per això li era tan senzill barrejar la vida i la fe.

El seu darrer article no el va escriure. El va viure… Va ser la seva lluita contra la malaltia que se l’ha endut, una lluita de superació que ens dóna la seva última lliçó: només perds quan acceptes la derrota. Ell va lluitar fins a la fi. Fins i tot, enmig de tot això, va poder trobar forces per escriure uns últims articles, per poder aconsellar-nos als que ens apropàvem i per aconseguir que la parròquia continués endavant sense que ell la dirigís. Ell sempre ens deia: «Els mossens anem i tornem, però la comunitat queda». Sempre recordarem els ànims que ens donava per fer les coses nosaltres, en lloc de deixar-ho tot per a ell. Una part nostra plora la seva marxa, però una altra sempre el tindrà present, sempre serà amb nosaltres i ens donarà força per a continuar com a comunitat, com a cristians i, sobre tot, com a persones.

Josep, has marxat massa aviat. Prega per nosaltres al Pare, que segur que està molt content de tenir-te a prop. Moltes gràcies per tot i fins aviat...


Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del diumenge II de Quaresma
25 de febrer de 2018